Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Actualitat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Actualitat. Mostrar tots els missatges

18 de febr. 2013

Anem a fer lo difícil

Avui passem per una època convulsa a escala global i que evidentment ens afecta a tots nosaltres, no només vivim una crisi econòmica, és una crisi social, ecològica i política. Es també una crisi de valors a tots els nivells a nivell polític però també a nivell social és per això que hauríem de fer un esforç per recuperar els valors que al meu entendre tots plegats hem perdut.  Evidentment, que per construir aquesta nova realitat, el primer objectiu és reduir les desigualtats i evitar l’exclusió, i aquest repte s’ha d’afrontar de manera conjunta entre l’administració i la societat civil. La solidaritat i l’equitat haurien de ser valors primordials en el marc ideològic de la nostra societat.
Ens hauríem de comprometre a conviure fomentant la justícia i l’equitat com a valors irrenunciables sense els quals no és possible la convivència. Per assolir-los, però, ens cal treballar per aconseguir la igualtat d’oportunitats de totes les persones.Com ho podem fer-ho? La recepta no és fàcil i cal un canvi de mentalitat  que ha de passar per l’austeritat, la responsabilitat, el respecte, el diàleg,  confiança, l’esforç, l’optimisme i la llibertat.
L’austeritat és un valor que cal recuperar i defensar per guanyar el futur. Hauríem d’actuar sota els criteris de sostenibilitat, entesos com a l’optimització i la racionalització dels recursos. A títol individual i col·lectiu, cal fomentar el valor de l’austeritat a través de l’estalvi, el seny i la prudència.   Ens cal assumir responsabilitats i cal fer-ho sota actituds de compromís, implicació i cooperació. El nostre entorn, és el procomú és a dir de totes les persones que hi vivim, i totes som responsables del benestar i la qualitat de la convivència que s’hi assoleixi.
Cal doncs actuar amb respecte actiu a les persones en l’àmbit privat i en l’espai públic. Respectem la diversitat, potenciem les actituds cíviques i recuperem la urbanitat basada en l’amabilitat i la consciència col·lectiva. Cal fer una crida per educar, comportar-nos educadament i per tenir cura d’allò que ens és comú. Respectar i respectar-nos requereix a més el compromís de dialogar, comunicar-nos i comprendre’ns mútuament, més enllà de la tolerància mútua, exercint el valor de manera pro activa.
La llibertat és valor irrenunciable de la vida, s’ha de defensar la llibertat com el valor sobre el qual reposa la democràcia. La democràcia només és possible perquè la ciutadania pren la decisió lliure de viure en comunitat acceptant certes regles, drets i deures comuns que tots hem de complir. No podem oblidar tampoc que conviure amb llibertat implica participar de la vida pública i de la vida política des de la corresponsabilitat.


S’ha de fomentar la cultura de l’esforç i la disciplina, cal defensar que la qualitat de la convivència ha d’estar lligada a la capacitat de cadascú de desenvolupar la seva tasca amb excel·lència. Ens hauríem de definir com a ciutadans i ciutadanes amb capacitat de sacrifici i esperit de superació.  
En aquest procés la confiança és bàsica,  perquè entenem que la confiança fa que les relacions ciutadanes siguin fermes i sòlides. Relacionant-nos des de la credibilitat, amb respecte a la discrepància i amb esperit crític. Així construirem relacions basades en l’honestedat, la sinceritat i la lleialtat. Confiar ens ajudarà a viure en un entorn en el qual la seguretat sigui perceptible i palpable.
La nostra postura en aquest procés ha de ser més que mai una postura optimista,  en totes les dimensions i actuacions que ens podem imaginar. Malgrat la situació extrema que ens ha tocat viure hem  aconseguir un entorn positiu en el qual existeixin espais per a l’alegria i l’esperança en el futur. Sent optimistes aconseguirem que la bona convivència sigui, també, sinònim de felicitat. Salvador Espriu va dir : "és molt fàcil rebentar, és molt difícil de construir" Entre tots, uns més que altres, ja hem fet lo fàcil, anem doncs a fer lo difícil: construir.

1 de gen. 2013

Els dos catalans


El dissabte llegia la contraportada de l’Ara, Albert Om la va titular Un any esgotador i començava l’article d’una manera que crec que encerta perfectament com es sent un català d’apeu: El català motivat acabarà dilluns l’any 2012 en què s’ha sentit retallat, ignorat, insultat, humiliat i putejat. I l’acabarà desconcertat, sense saber si ara mateix està emprenyat o il·lusionat amb el nou govern, o totes dues coses alhora. S’ha mobilitzat per tot, pobre català, i no ha donat a l’abast.

El dia abans vaig descobrir al concert de Cesk Freixas el jove poeta Roc Casagran un dels seus a l’ombra queixalada ens descriu l’altra català, un català que fins ara havia dominat catulunya, un català que fins ara havia mirat només pels seus interessos i havia aconseguit desmotivar i adormir el poble català fins que per sort la situació aquest 2012 ha canviat:

Covards, porucs, gallines, Estevets

de tres al quarto, botiguers, fenicis,

cagats, estaquirots, massa santets

per si d’allòs, encorbatats, capricis


de la mareta, titelles estrets

de ment i dits, conservadors de vicis

anquilosats, roïns, porta-platets,

foteu el pas, deixevos de suplicis

d’abans-d’ahir, caram, moveu el cos,

sortiu de sota l’arbre amb alegria,

que us toqui el sol fins dins el moll de l’os

i us besi els peus el riu de la utopia.

No feu com jo, que estic aquí reclòs

i sols em moc en murs de poesia.

Al meu entendre Om i Casagran descriuen a la perfecció els dos catalans, per sort el Català lluitador al llarg del 2012 ha guanyat la batalla al català acomodat a la butaca de casa que descriu Casagran. Esperem que al llarg d’aquest 2013 que encetem el català motivat que descriu Om guanyi la guerra i ens empenyi a tots i totes a lluitar per la llibertat de Catalunya i és que hem de tenir una cosa clara com va dir Emma Golman: La lliberat no baixarà cap al poble és el poble que ha de pujar cap a la lliberat.

23 de jul. 2012

#EmpordaPower


Un homenatge a la meva terra i tots aquells que estan lluitant contra el foc destructor !

Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà !
Digueu, companys, per on hi aneu ?
digueu, companys, per on s’hi va ?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà !
Salut, salut noble Empordà !,
Salut, salut palau del vent !
portem el cor content, i una cançó !
Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es-nirà fent de germanor
una cançó !
A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.

Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor em fas neguit”
Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
“Si hi baixessis, series mon marit !”
“Si hi pugessis, ma joia fóra plena !”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
La sirena es feu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà !
Aquesta  vol ser la meva modesta aportació per donar a les gràcies a tots aquells que d'una manera o altra han col.laborat amb la tasca d'apagar el foc de l'Alt Empodà, com deia avui la @gemmatubert Podran arrassar-nos el paisatge però mai el sentiment

16 de jul. 2012

Callar o revolució ?

No parlar, no dir res, guardar silenci. No obrir boca, no badar boca, emmudir, no obrir els llavis, no dir piu, altrament dissimular, servar silenci, ometre, amagar.. i jo em pregunto fins quan? Què cal que ens facin més? Més retallades, menys drets, menys serveis?  
Vivim en un moment excepcionalment dolent per una banda la greu situació de crisi econòmica i social i per l’altra la greu retallada de  drets nacionals i lingüístics que ens fa el govern del PP.


Sembla que les últimes retallades comencen a fer el seu efecte i els funcionaris espanyols han sortit al carrer, aquesta vegada no per celebrar les victòries de la Roja sinó per reclamar el que creuen que és just.
A Catalunya RES!  CiU ja ha anunciat una 4rta retallada i el país ha restat immòbil la classe dirigent catalana està lligada de mans i peus, és incapaç de posar en marxa cap pla per reactivar la economia, ni per demanar la Independència.

Fins quan callarem? Jo penso que això només ho pot arreglar una revolució (tant de bo no sigui violenta i es faci de forma pacifica) altrament viurem sotmesos a la tirania del neoliberalisme, per sempre més. És hora de reaccionar i #quesejodan !

9 de jul. 2012

col·lapsat

Avui volia seguir amb  “trilogia” d’articles que tenia In mente,  el primer titulat Pagar va ser publicat la setmana passada, avui havia començat a escriure la segona part Callar , però m’he col.lapsat...
Una segona opció era parlar de la zona blava del Port de la Selva– cosa que m’ha demanat força gent– però la veritat estic preparant un article més detallat que no podia escriure així tot d’una i del qual necessito alguna dada més.
També m’ha passat pel cap parlar de Convergència que diuen que si el 60% de la població dona suport a la independència ells també ho faran.  Collons! he pensat. Quin mèrit apostar per cavall guanyador tu, en saben molt !
La Roja ja no dona més de si, ja han fet el seu paper guanyant l’Eurocopa i aportant, així, un gran optimisme al poble espanyol  que ha emplenat aquesta vegada si, la ocasió s’ho valia, els carrers de la capital Madrilenya.
M’ha passat pel cap també parlar del lamentable, miserable, penós i deplorable president d’Espanya;  que no es digna anar a València, que ha viscut una de les pitjors situacions d'emergència i sí a tornar una merda de Còdex o animar els de la Roja,,, I és que el Sr. Rajoy dóna per un Dimarts Naps i per mil articles més.

Estic col.lapsat, per desgràcia de motius per fotre el crit al cel no en fan falta,  però avui estic de bon humor i per tant he pensat que era millor fer teràpia i obsequiar els meus lectors amb uns moments de relaxació , de distensió i relaxament, moments que ens poden anar bé a tots plegats.



2 de jul. 2012

Pagar

Satisfer el preu (d'una cosa que hom compra, rep, etc). La llum, els medicaments, el gas, l’aigua, els peatges de l’autopista el deute de Bankia i ara al Port de la Selva també paguem per aparcar.

Pagar els plats trencats; pagar el beure; cornut i pagar el beure; pagant, sant Pere canta; pagar amb escreix, etc. la llista és prou llarga de les frases fetes referents al fet d’haver de satisfer el preu(Pagar)


El més trist de tot és que la majoria dels serveis  i coses que paguem no s’ajusten al preu real, son injustes, abusives, i algunes com les autopistes o el pagament del deute de Bankia son fins i tot indecents.

A Catalunya per postres vivim l’espoli fiscal d’Espanya, per informar a la  ciutadania ERC presenta: ‘Prou espoli. Ara república catalana’. Si el govern espanyol rebutja el concert econòmic, la via que quedarà serà la de construir la república catalana.

16 d’abr. 2012

Aquest St. Jordi 2012 _Temps Líquids



A principis d’any llegia l’assaig Temps líquids del prestigiós sociòleg polonès Zygmunt Bauman.  A les últimes dècades, el món ha patit una transformació profunda: hem entrat de ple en el que Bauman anomena l’època líquida, marcada per una enorme incertesa i canvis accelerats. En aquest marc, els individus hem deixat de sentir la protecció de les institucions i intentem afrontar en solitari uns reptes totalment nous sense tenir cap punt de referència.

A Temps líquids Bauman ens ofereix una anàlisi del món contemporani, sense fer concessions a la correcció política ni evitar els aspectes més foscos de l’actualitat, que tenen la seva base en la por i la incertesa que assetgen les nostres vides. Us voldria recomanar a Bauman és terriblement actual, creatiu i lúcid, i crec que és l’autor indispensable per entendre aquests temps de canvis i pors.


Si l’any passat us recomanava Indigneu-vos de S. Hessel per Sant Jordi aquest any us recomano el llibre Temps líquids de Z. Bauman. Dos obres complementaries que crec que s’han de llegir i rellegir amb certa periodicitat.  



26 de març 2012

Odio als indiferents

La setmana passada redescobrir a Gramsci, casualitats de la vida em va caure a les mans un recull d’escrits “Odio a los indiferentes” de l’editorial Ariel, el text escrit 11 de febrer de 1917 deia: “Odio a los indiferentes. Creo, como F. Hebbel, que vivir significa tomar partido (...) la indiferencia  es apatía, es parasitismo, es cobardía, no es vida. Por eso odio a los indiferentes. Odio a los indiferentes también porque me molesta su lloriqueo de eternos inocentes. Pido cuenta a cada uno de ellos por cómo ha desempeñado el papel que la vida le ha dado y le da todos los dias, por lo que ha hecho y sobre todo por lo que no ha hecho”

Sabem quina és la proposta del PP i els grans empresaris per sortir de la crisi: més retallades, menys drets laborals, menys serveis públics, més desnonaments i més atur. Ara bé també sabem que el conjunt de la riquesa de la societat pot repatir-se de forma més justa i el treball, que és necessari per produir-la també.


Gramsci ens avisa: “pero nadie o muy pocos se preguntan: Si yo hubiera cumplido com mi deber, si hubiera tratado de hacer valer mi voluntad, mis ideas, ¿ habría ocurrido lo que pasó? Pero nadie o muy pocos culpan a us propia indiferencia, su escepticismo, a no haber ofrecido sus manos y su actividad a los grupos de ciudadanos que precisamente para ese mal, combatían, proponiéndose procurar un bien.

De la crisi en podem sortir amb més capitalisme, amb més injustícia, o en podem sortir distribuint racionalment el treball i la riquesa. Ens aquests moments tant difícils, un període de transformacions si no hi fem res, un pocs ens imposaran el seu model social i econòmic a la majoria, el 29M cal actuar, no siguis indiferent.



19 de març 2012

Risc, llibertat i creativitat

Fa dues setmanes vaig anar a veure l’exposició de la historia del Bulli al Palau Robert el restaurant que ha esdevingut un referent de la innovació. El títol de l’exposició és Ferran Adrià i el Bulli, Risc, llibertat i creativitat.  Al sortir vaig pensar : Risc, llibertat i creativitat, tres qualitats o estats  que no tenen i/o no desenvolupen ni practiquen els nostres politics.

Risc, Contingència desfavorable a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert. Les novetats poden ser un risc, pot sortir bé o malament però és necessari arriscar i trobar noves solucions. Moltes vegades cal prendre decisions arriscades, decisions que el polítics per por de perdre vots les acaben posposant eternament o fins que la situació ja és inaguantable.
Llibertat,  Estat o condició del qui no és esclau. Per desgràcia els nostres dirigents no en solen disposar. Tot el contrari del que sembla estan lligats de mans i peus;  uns perquè han de tornar favors electorals i finançaments de campanyes d’origen ocult i dubtosa transparència. Esdevenen, doncs esclaus i titelles de grups empresarials, de clientelismes i del mateix partit que militen.
Creativitat, Capacitat de crear amb l'intel·lecte o la fantasia. Aquí poder millor no entrar en judicis ja que algú es podria ofendre. Llevat d’alguna excepció i pel que he pogut conèixer la nostra classe dirigent si una cosa no té és Capacitat de crear amb l'intel·lecte o la fantasia. Altrament segurament ens trobaríem en una situació totalment diferent a la que ens trobem aquest moments.
La creativiat brilla per la seva absència en la majoria de polítics

La innovació  és vital per sortir de la crisi i aquesta ha d’estar vinculada a l’observació, l’experimentació, creativitat col·lectiva, col·laboració, compartir idees, co-creació, però sobretot al risc, llibertat i creativitat.

12 de març 2012

Mil tuits…i un perdó !




Ara fa un any em vaig donar d’alta al Twitter, una xarxa social que ha revolucionat la forma de comunicar-se.

La veritat que vaig estar mig any pràcticament inactiu, no hi veia molt clara una utilitat. Fins que va caure a les meves mans el llibre de @fgrau Twiter en una semana (#TW1semana). Un llibre que m’ha permès iniciar-me en aquesta xarxa social i entendre la seva essència. Gràcies als seus consells i les nocions bàsiques que es descriuen en aquesta guia, he sabut “treure suc” d’aquesta nova eina de comunicació i aquest diumenge vaig fer el tuit número 1000.


Divendres vaig quedar amb dos amigues a qui feia mil anys que no ens veiem, gràcies al Twitter ens varem tornar a retrobar L’Olga Serradell i la Gemma Bonsoms les dues de Llançà amb qui vaig estudiar l’EGB , varem parlar sobre mil i una cosa(amics, estudis, parelles, feina, crisi, política, etc.) entre elles  del mateix Twitter i de la gran utilitat que en pots treure a nivell personal però també a nivell laboral i professional. L’Olga que és molt assenyada em va dir que em seguia la meva activitat política i laboral gràcies a les xarxes socials però que hi havia hagut una acció meva que no li havia agradat:

He adaptat i intento seguir els consells d’En Francesc Grau(@fgrau) però aquest passat dijous una noticia sobre les declaracions d’ Esperança Aguirre em va fer perdre els nervis i amb un impuls vaig agafar el seu Twitter i la vaig insultar. L’Olga em va recriminar aquesta acció i em va fer notar que l’insult no porta enlloc i significa rebaixar-me al seu nivell. Després de reflexionar-hi crec que té tota la raó i que cal combatre aquestes declaracions amb arguments i bones paraules, en definitiva com va fer Pep Guardiola amb Mou...per tant demano perdó públicament a l’Esperança Aguirre pel meu insult del passat dijous, sento molt haver-me posat al seu nivell.

20 de febr. 2012

Que no, nos engañen, que nos digan la verdad ¡!

Aquest passat diumenge l’Ara humor estaba dedicat al Barcelona Mobile world Congress, en una de les seccions es presentaba el Arturoid_el Nou sistema operatiu que definien de la següent manera: Els propietaris de smartphones de Catalunya ja tenen a la seva disposició un sistema operatiu genuïnament Català, l’Arturoid. Amb aquest sistema, totes les trucades s’han de pactar amb Alícia Sánchez-Camacho i el nombre de missatges gratis va reduint-se cada mes. Amb el sistema Arturoid es poden comprar aplicacions com ara un joc que permet esquivar Oriol Junqueres.

Tot i les aliances de CiU amb el PP, avui l’estimat Felip Puig ha declarat Puig ha assenyalat la necessitat que el catalanisme polític guanyi "majories nacionals" per poder decidir i alhora ha defensat que al seu partit, CDC, tots són sobiranistes. El conseller ha remarcat que “tot i els errors i defectes, nosaltres hem executat la utopia dels fundadors del catalanisme polític”. Ha recordat en aquest sentit una frase que ja va pronunciar anteriorment, quan va dir que Catalunya tenia per davant "o la independència o la decadència", i ha subscrit de nou aquestes paraules perquè, ha avisat, "la paciència, el temps i els diners s'esgoten".

Avui una amistat del Facebook ha penjat, Mágic cançó de Joan Colomo força il.lustrativa del que pensa molta gent. Com diu uns dels personatges de l’APM: Que no, nos engañen, que nos digan la verdad ¡!



13 de febr. 2012

Sinergiar

Avui consultava diferents empreses per realitzar un projecte, fins que he arribat a una empresa que definia la seva filosofia com a “Nuestra cultura es la de SINERGIAR: 1: Acción conjunta de varios órganos en la realización de una función. 2: Incremento de la acción de diversas sustancias debido a que actúan conjuntamente. 3: Coordinación de actividades económicas cuyo rendimiento es superior que si se realizaran por separado: el progreso requiere grandes mercados, sinergias y economías de escala”.


És una forma de treballar que no hi estem acostumats, aquesta va ser la mateixa filosofia que varem practicar durant cinc anys al Museu de la Tècnica de l’Empordà, gràcies a unir sinergies i sinergiar amb altres institucions varem tirar endavant un munt de projectes que nosaltres sols (ni per diners, ni per recursos humans i tècnics) no ho haguéssim aconseguit.
Cal dons sinergiar recursos, no només de diners, sinó també d’infraestructures, humans, tècnics, etc. per poder portar a terme projectes, accions, programes, etc. S’ha acabat l’època de vaques grasses i de voler sortir sols a la foto. Tots plegats hem de ser més modestos i saber compartir protagonisme, és més important tenir dos o més protagonistes que cap, no ?

30 de gen. 2012

com s'estan fent les coses ?

L'altra dia un company em va demanar consell em deia : Tu demano a tú perquè sé que no ets de la meva corda i se que no em donaràs per la menjadora, que en penses de com s'estan fent les coses? Li vaig respondre que la clau és la comuniació, buscant he trobat un article que vaig escriure ara fa cinc anys:

La comunicació municipal no consisteix en una campanya de publicitat ocasional o contínua: això és pura difusió o propaganda. La comunicació municipal actual és una proposta de valor cívic, rotund, absolutament necessària per a construir, mantenir i acréixer una població, que implica als diferents ciutadans i a l'equip de govern.


A més s'ha d'arribar als ciutadans amb claredat i contundència, amb una comunicació constant amb campanyes continuades. Una comunicació que ha de ser almenys un cop al mes, per augmentar i sostenir els ciutadans associats que formin part de l'organització municipal que es confonguin amb la ciutat.


Comunicació implica relacionar-se, s'ha d'estar amb els ciutadans. Una relació directe, municipi, ciutadans i organitzacions, amb propostes consensuades amb consells ciutadans com espasi públics per informació, el debat, el consens, el pacte, la comunicació, la planificació etc.

Un poble està format per 4 grups: ciutadans, sector associatiu, sector administratiu i sector empresarial els quatre han de treballar amb conjunt hi ha d'haver comunicació entre els diferents grups. Els 4 estan interrelacionats hi ha persones que formen part de més d'un grup. Per això han d'anar de la mà totes juntes no pot anar cada un pel seu cantó sinó que ha de treballar en conjunt i la clau està en construir un bon canal de comunicació entre els diferents grups.

Les coses es fan bé. És important fer... però és bàsic comunicar-ho, compartir-ho i fer partícep a tothom !

19 d’abr. 2011

Aquest St Jordi...Hessel



Si no sabeu que regalar Aquest st. Jordi jo us recomano a Stéphane Hessel Indigneu-vos ! llibre que ja vaig recomanar el passat mes de març. Reprodueixo l'entrevista que li varen fer la setmana passada a la contra de La Vanguardia val la pena llegir-la de veritat. Poder que comencem a ser menys egoistes i comencem a pensar en construir un món mes just i solidari.



Hablemos de la suerte.Yo soy un suertudo. He estado confinado en campos de concentración de los que me escapé en dos ocasiones, fui condenado a muerte..., pero he sobrevivido.

Era usted Greco, el espía.Debía reorganizar la red de radios clandestinas para preparar la llegada del ejército aliado a Francia. La Gestapo me detuvo en julio de 1944, lo que significaba el fin de mi vida.

Se salvó por los pelos...La noche antes de mi ejecución, gracias a Eugen Kogon, que llevaba tres años en Buchenwald trabajando con el jefe del hospital y lo convenció de que podría paliar su pena si salvaba a tres oficiales aliados.

¿Y cómo lo hizo?
Cuando tres jóvenes franceses moribundos fueron enviados al crematorio, lo hicieron con nuestra identidad.

Qué duro.El día que cumplí 24 años me convertí en otro. Es una historia trágica, sí. Es duro sobrevivir a un muerto.Medejó un gran sentimiento de responsabilidad: considero que una vida ganada tiene que ser una vida comprometida, y todo lo que hago lo hago porque sobreviví.

¿Cree en el destino?Sí, creo que cada uno de nosotros tiene la posibilidad de hacer algo con su vida que sea significativo no sólo para sí mismo, sino también para los demás.

¿Qué ha entendido del ser humano?En los campos de concentración las personas reaccionaban de dos maneras: estaban los que luchaban por su vida, los que se protegían y lo querían todo para ellos; y estaban los que ayudaban a los demás.

¿Y?Morían antes los egoístas que los altruistas. Y este es un mensaje para todos nosotros: hacer algo por los demás nos hace bien; sólo mirar por uno mismo nos hace caer, pero pensamos que es al contrario. Sé que lo que digo parece muy ético y moral, pero para mí fue una experiencia vital.

Con 92 años se fue con su mujer a la franja de Gaza.Sí, justo después de la operación Plomo Fundido. Tengo la suerte de tener un cuerpo que funciona. Sólo me falta un ojo. Si me tapo el bueno, no la veo, pero con los dos veo su sonrisa y vi la destrucción que el ejército israelí hizo en ese pequeño territorio con una brutalidad insoportable para mí.

¿Producto del miedo?Se consideran un país pequeño, democrático y moderno, rodeado de gente que se puede volver loca y provocar atentados, así que eligen políticos estúpidos que creen que se puede vencer mediante la fuerza. Pero lo inteligente sería ayudar a los palestinos a tener un Estado y trabajar conjuntamente, porque siempre van a estar ahí.

¿Qué virtud le ha ayudado en la vida, la alegría, la inteligencia, la valentía...?Mi madre; una mujer excepcional, muy libre. “Tienes que ser feliz para que los demás sean felices”, me repetía, y yo hago lo que puedo.

Es usted jovial, lo ha conseguido.La gente que me conoce me considera un optimista empedernido, y yo siempre les digo: he vivido muchos problemas y siempre se fueron resolviendo. Hemos vencido al nazismo, al fascismo, al franquismo, al estalinismo, y vamos a vencer también al bushismo, ja, ja, ja.

¿Ese es su caballo de batalla?Sabemos que si seguimos con una explotación loca de los recursos en 50 años ya no se podrá vivir aquí en la Tierra. Y que la inmensa distancia que existe entre ricos y pobres no para de aumentar.

¿Qué entendió del ejercicio de la diplomacia?Es lo contrario a hablar sin decir nada. La auténtica diplomacia dice lo que piensa a su gobierno y al gobierno con el que trabaja.

¿Qué ha aprendido de la muerte?Yo soy goloso de la muerte, pienso que cuando venga, pronto, la acogeré como una amiga. Acabar la vida es algo maravilloso, ya ha durado suficiente, y no sabemos nada de la muerte, pero le puedo citar a Shakespeare.

En La tempestad él dice: “Estamos hechos de la misma materia que los sueños y nuestra breve vida cierra su círculo con otro sueño”. Me desperté ya hace mucho y un día me dormiré, y me gusta dormir.

¿Qué ha descubierto sobre sí mismo?Que lo desagradable que me ha ocurrido se puede superar e incluso olvidar. No guardo recuerdos de lo queme hirió, guardo recuerdos de lo que funcionó, de lo que me alegró. Considero que para los problemas más graves de nuestro mundo actual podemos encontrar respuestas positivas. Por supuesto, muchos de mis amigos me llaman iluso.

¿La mejor herramienta para vivir?Confianza y valor. Necesitamos confiar, en primer lugar en nosotros mismos, y después en los demás; y hay que saber que sólo funciona si ponemos también valor. Las dos cosas que tenemos que evitar son la indiferencia y la desesperación: aquello que probé y no funcionó y no volveré a probar.

¿Cuál es su consejo para los jóvenes?Tened confianza, sed valientes, tenéis muchas cosas que hacer y más medios de los que nosotros tuvimos cuando éramos jóvenes, herramientas como internet para trabajar juntos como acaban de hacerlo los egipcios. ¡Adelante!

Gran frase ! ! !

"Morían antes los egoístas que los altruistas"


29 de nov. 2010

Ara...Canvi de Sentit !


 
Vivim en plena crisis, vivim canvis profunds arreu del món. Vivim canvis socials, tecnològics, demogràfics, productius i també vivim canvis als nostres valors. En definitiva vivim uns canvis de tota mena que són les causes, però també les conseqüències de la profunda crisi econòmica i financera actual. Aquest canvis generen reptes per Catalunya i a les nostres vides, Ara cal buscar eines per transformar els canvis en oportunitats.

És vital i necessari estar oberts als canvis per poder posar les condicions adequades per fer sorgir el talent i aplanar el camí als emprenedors. S'ha de desenvolupar una economia diversificada i que s'allunyi de les especulacions, el crak del 29, la crisi de les .com o l'esclat de la bombolla immobiliària actual ens han demostrat que el diner fàcil et porta, tard o d'hora a crisis profundes. Es per tot això que, Ara...Canvi de Sentit.

Una formula per aconseguir aquest Canvi de Sentit no existeix. Així doncs com hi podem arribar? Amb el seu permís i tot i que lleugerament modificades voldria donar a conèixer els 7 consells que Eugènia Bieto donava ahir al diari ARA. Crec fermament que aquests consells es poden aplicar a qualsevol àmbit de la vida: Política, Economia, però també a la vida mateixa.

1.Convenciment. Estar molt convençut del que fas, tenir un projecte(vida, negoci, política,
etc.) ben definit al cap i saber què s'aporta de diferent.


2.Flexibilitat. S'ha de ser capaç d'escoltar els que t'envolten i ser flexible per respondre a les seves demandes i necessitats.

3.Equip. És fonamental tenir un equip que es cregui el projecte que es vol tirar
endavant, que entengui molt bé el que es vol fer i que es comprometi.

4.Valors. S'ha de crear una cultura. Els valors són un element que dóna identitat al projecte i crea cohesió. A més els valors són els que atrau el talent al projecte.

5.
Lideratge. Les coses funcionen en equip, però sempre hi ha un líder que inspira i que assenyala el camí.

6.Organització. Tenir molt clares les funcions de cada un dels membres del projecte. Quan arribi el
moment de créixer, serà molt més fàcil fer-ho.

7.Optimisme. Ser positius i ser
conscients que la sort també hi te un paper, perquè no estem en un món cartesià. Tanmateix, la sort l'has d'anar a buscar.

Poden semblar
obvietats però crec que si es segueixen aquests set consells i el projecte a desenvolupar no és massa surrealista són la base per aconseguir l'èxit. Tot i que no podem oblidar que dels errors també se’n pot treure rendiment i que una de les meves màximes és : la persona que mai comet errors és molt probable que no faci mai res, es per això que afirmo ara més que mai Canvi de Sentit.