Menys Roja, i menys Barça !

(…) Más deportes para todos, espíritu de grupo, diversión y no hay necesidad de pensar, ¿eh?

Dale a la gente concursos que puedan ganar recordando la letra de las canciones más populares, o los nombres de las capitales del Estado o cuánto maíz produjo Iowa el pasado año. Atibórrales de datos no combustibles, lánzales encima tantos “hechos” que se sientan abrumados, pero totalmente al día en cuanto a información. Entonces tendrán la sensación de que piensan, tendrán la impresión de que se mueven sin moverse (…)

Los años de Universidad se acortan, la disciplina se relaja, la Filosofía, la Historia y el lenguaje se abandonan, el idioma y su pronunciación son gradualmente descuidados.  La vida es inmediata, el empleo cuenta, el placer lo domina todo después del trabajo.

Us és familiar? Aquestes reflexions les fa el cap dels bombers el Sr. Beatty  al bomber Montag(Protagonista de la novel·la) per explicar-li com s’ha arribat  a la situació de control absolut de la societat que descriu Ray Bradbury a la novel.la Fahrenheit 451. Una societat on està prohibit llegir, ja que llegir obliga a pensar y en la societat de Fahrenheit 451 està prohibit pensar. Llegir impedeix ser ingènuament feliç i en el país on viu Montag s’ha de ser feliç a la força...

Menys Roja i menys Barça i  ...més comprimís, més ideals, més lluita ! Recordeu el que deia Joan Fuster  “La política, o la fas o te la fan” i perdoneu-me però ens l’estan fent i collons com ens la fan ! !

Odio als indiferents

La setmana passada redescobrir a Gramsci, casualitats de la vida em va caure a les mans un recull d’escrits “Odio a los indiferentes” de l’editorial Ariel, el text escrit 11 de febrer de 1917 deia: “Odio a los indiferentes. Creo, como F. Hebbel, que vivir significa tomar partido (...) la indiferencia  es apatía, es parasitismo, es cobardía, no es vida. Por eso odio a los indiferentes. Odio a los indiferentes también porque me molesta su lloriqueo de eternos inocentes. Pido cuenta a cada uno de ellos por cómo ha desempeñado el papel que la vida le ha dado y le da todos los dias, por lo que ha hecho y sobre todo por lo que no ha hecho”

Sabem quina és la proposta del PP i els grans empresaris per sortir de la crisi: més retallades, menys drets laborals, menys serveis públics, més desnonaments i més atur. Ara bé també sabem que el conjunt de la riquesa de la societat pot repatir-se de forma més justa i el treball, que és necessari per produir-la també.

Gramsci ens avisa: “pero nadie o muy pocos se preguntan: Si yo hubiera cumplido com mi deber, si hubiera tratado de hacer valer mi voluntad, mis ideas, ¿ habría ocurrido lo que pasó? Pero nadie o muy pocos culpan a us propia indiferencia, su escepticismo, a no haber ofrecido sus manos y su actividad a los grupos de ciudadanos que precisamente para ese mal, combatían, proponiéndose procurar un bien.

De la crisi en podem sortir amb més capitalisme, amb més injustícia, o en podem sortir distribuint racionalment el treball i la riquesa. Ens aquests moments tant difícils, un període de transformacions si no hi fem res, un pocs ens imposaran el seu model social i econòmic a la majoria, el 29M cal actuar, no siguis indiferent.

Risc, llibertat i creativitat

Fa dues setmanes vaig anar a veure l’exposició de la historia del Bulli al Palau Robert el restaurant que ha esdevingut un referent de la innovació. El títol de l’exposició és Ferran Adrià i el Bulli, Risc, llibertat i creativitat.  Al sortir vaig pensar : Risc, llibertat i creativitat, tres qualitats o estats  que no tenen i/o no desenvolupen ni practiquen els nostres politics.

Risc, Contingència desfavorable a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert. Les novetats poden ser un risc, pot sortir bé o malament però és necessari arriscar i trobar noves solucions. Moltes vegades cal prendre decisions arriscades, decisions que el polítics per por de perdre vots les acaben posposant eternament o fins que la situació ja és inaguantable.

Llibertat,  Estat o condició del qui no és esclau. Per desgràcia els nostres dirigents no en solen disposar. Tot el contrari del que sembla estan lligats de mans i peus;  uns perquè han de tornar favors electorals i finançaments de campanyes d’origen ocult i dubtosa transparència. Esdevenen, doncs esclaus i titelles de grups empresarials, de clientelismes i del mateix partit que militen.

Creativitat, Capacitat de crear amb l'intel·lecte o la fantasia. Aquí poder millor no entrar en judicis ja que algú es podria ofendre. Llevat d’alguna excepció i pel que he pogut conèixer la nostra classe dirigent si una cosa no té és Capacitat de crear amb l'intel·lecte o la fantasia. Altrament segurament ens trobaríem en una situació totalment diferent a la que ens trobem aquest moments.

La creativiat brilla per la seva absència en la majoria de polítics

La innovació  és vital per sortir de la crisi i aquesta ha d’estar vinculada a l’observació, l’experimentació, creativitat col·lectiva, col·laboració, compartir idees, co-creació, però sobretot al risc, llibertat i creativitat.

Parlem de tu

La mort d’una persona estimada és una experiència dura, no sabem què dir el silenci s’imposa, sentim una buidor que ens bloqueja i cerquem condol i busquem un perquè de tot plegat. Dintre meu tinc ràbia, impotència, ira contra el món, angoixa, desesperació, però a la vegada estic orgullós de tu i de la teva lluita.

Fa uns dies et deia que ens has donat una lliçó a tots i ho mantinc. Només cal entrar al teu mur del Facebook allà tots podem veure l’estima que la gent et tenia. Xavi has sigut un exemple per a grans i petits...et vull donar les gràcies Xavi, et vull donar les gràcies perquè de tu he aprés una gran lliçó: Cal lluitar pel que un creu, lluitar fins al final i malgrat la situació sigui adversa sempre s’ha de ser positiu.  

Vull compartir amb tots vosaltres un poema de Martí i Pol:

Parlem de tu

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu, de com

ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-te, de les teves

coses parlem i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te; a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo

Allà on siguis Xavi, no deixis de lluitar i si les forces decauen pensa en ell teu crit “selvatans collons com elefants”