731 dies

(Dilluns 11 de febrer 2013) Avui és d’aquells dies especialment difícil escriure el DimartsNaps, no és que tingui coses a dir, que en tinc i moltes, però avui fa 730 dies que comparteixo la meva vida amb la NurSolé. Just fa 360 dies varem iniciar la nostra historia conjunta, han estat 730 dies d’alegries, de tristeses, de nervis, de treball, d’esforç, de lluita... però sobretot de compartir i de comprensió mútua.

Fa 730 dies ens trobarem a Figueres era divendres i teníem tot el cap de setmana per endavant. Després d’aquell primer en vingué un altre, un altre i un altre... fins que el destí em va portar a treballar a Barcelona i viure a Sabadell.  Amb la Nuria he compartit bons  i mals moments al llarg dels dos últims anys de la meva vida...

 

(Dimarts 12 de febrer 2012) Avui sóc a Girona a l’exposició que coordino, han acabat les visites de les escoles i ha entrat per la porta el doctor Pompeu Pasqual, metge jubilat de Llagostera, en Sebastià de la casa de cultura m’ha demanat si li podia fer una mica d’explicació. Al acabar el doctor m’ha mira’t i m’ha dit: Tu noi ets feliç, es veu ! He quedat parat,,, 731 dies després sóc tant o més feliç que el primer dia que varem estar junts.

Sense fum

Al escriure aquestes línies fa 1095 dies que no fumo, el que és el mateix un total de 262.080 hores sense fum,  en definitiva 1.576.800 minuts sense fumar

Si tenim present que em fumava una mitjana de 35 cigarrets al dia al llarg d’aquests tres any m’he estalviat de fumar un total de 38.325 cigarrets que venen a ser 1.916 paquets de tabac. Si això ho traduïm a “Eurus”-que diu la gent gran- a una mitjana de 2€ per paquet -perquè fumava de liar- surt que al llarg d’aquest tres anys he estalviat la xifra de  3.832€.

A part de la qüestió monetària és important saber que el tabaquisme és l'addicció al tabac a causa de la nicotina pressent de manera natural i sobretot artificial, precisament per a potenciar l'efecte additiu i així poder vendre'n més. El tabac en forma de cigarretes és molt perjudicial per a la salut a causa dels nombrosos components tòxics (quitrà, CO, sulfats, etc.), radioactius (0,01 becquerel per gram de tabac) i cancerígens que conté, afegits de manera artificial a la planta. La nicotina, a més d'addictiva, també és altament tòxica i pot produir la mort a partir d'uns 50mg. Si el tabac es considerés un producte alimentari hi hauria centenars d'additius il·legals.

Hi ha gent tant pobre que només té diners

Rodalies, carmanyola, e-mails, trucades, metro, trànsit… Avui he retornat a la vida quotidiana. Desprès de 31 dies al Port de la Selva on la platja, el mar, la moto, el relax, els dinars i sopars, els concerts, eren els protagonistes tornar a la dura realitat diària podria ser dur, doncs no!

A simple vista és molt més atractiu el Port de la Selva que l'estació centre de Sabadell, però si no ets feliç un i l'altre lloc poden ser horribles

A voltes no valorem prou el que tenim i només ho trobem a faltar com no ho tenim. Ahir li deia a la meva companya,ens ho trauran tot menys la nostra felicitat i les nostres experiències conjuntes i amb els nostres amics.

Sóc feliç amb la meva parella i la meva familia, tinc una feina que m’agrada i un amics excepcionals, gaire més no puc demanar, tenim dificultats com tothom però cal ser conscient del que tenim i lluitar per no perdre-ho.

És per tot això que avui no és un dia trist, totalment al contrari un dia ple d’alegria, de joia, de felicitat perquè he descobert que puc compartir els bons moments amb aquells que més estimo i perquè al llarg de les vacances he reafirmat una creença: Hi ha gent tant pobre que només té diners !

13+69+82= 35

En Romà, la Rosó, en Jordi F, la Teresa, la Maria del Café Espanya, en Josep Ma, La Piti, La Rosa i un llarg etc de gent  m’han dit aquest cap de setmana que estava gras, i és que aquest últim any m’he engreixat un total de 13 kg !

 El 69 és un numero atractiu, a simple vista pel cap se’ns passa una posició sexual que a la majoria de gent agrada, però el 69 son es kilograms que he pesat aproximadament al llarg dels últims  15 anys de la meva vida.

El 82 va ser el mundial d’en Naranjito, va néixer en Bustamante, apareixia el CD, España entrava a la OTAN, s’estrenava  Blade Runner i moria Paco Martínez Soria... però per mi ara mateix el 82 és el pes en kg que faig.

Aquesta setmana fare un Gordo de la primitiva on hi surtin els números 13,69,82,35

13+69+82= 35, que són els anys que faig avui. Si ho dividim surt a 2.4 kg per any, que crec que no està gens malament. Amb 35 anys em casaré, seguiré lluitant, seguiré essent fidel als meus principis i intentaré estar a prop dels que més estimo. Gràcies a tots i totes per ser-hi !

Mil tuits…i un perdó !

Ara fa un any em vaig donar d’alta al Twitter, una xarxa social que ha revolucionat la forma de comunicar-se.

La veritat que vaig estar mig any pràcticament inactiu, no hi veia molt clara una utilitat. Fins que va caure a les meves mans el llibre de @fgrau Twiter en una semana (#TW1semana). Un llibre que m’ha permès iniciar-me en aquesta xarxa social i entendre la seva essència. Gràcies als seus consells i les nocions bàsiques que es descriuen en aquesta guia, he sabut “treure suc” d’aquesta nova eina de comunicació i aquest diumenge vaig fer el tuit número 1000.

Divendres vaig quedar amb dos amigues a qui feia mil anys que no ens veiem, gràcies al Twitter ens varem tornar a retrobar L’Olga Serradell i la Gemma Bonsoms les dues de Llançà amb qui vaig estudiar l’EGB , varem parlar sobre mil i una cosa(amics, estudis, parelles, feina, crisi, política, etc.) entre elles  del mateix Twitter i de la gran utilitat que en pots treure a nivell personal però també a nivell laboral i professional. L’Olga que és molt assenyada em va dir que em seguia la meva activitat política i laboral gràcies a les xarxes socials però que hi havia hagut una acció meva que no li havia agradat:

He adaptat i intento seguir els consells d’En Francesc Grau(@fgrau) però aquest passat dijous una noticia sobre les declaracions d’ Esperança Aguirre em va fer perdre els nervis i amb un impuls vaig agafar el seu Twitter i la vaig insultar. L’Olga em va recriminar aquesta acció i em va fer notar que l’insult no porta enlloc i significa rebaixar-me al seu nivell. Després de reflexionar-hi crec que té tota la raó i que cal combatre aquestes declaracions amb arguments i bones paraules, en definitiva com va fer Pep Guardiola amb Mou...per tant demano perdó públicament a l’Esperança Aguirre pel meu insult del passat dijous, sento molt haver-me posat al seu nivell.

Madrid

Sóc a Madrid fa un dia excel·lent i ja he fet tota la feina d'oficina fins les 15.00h no hem quedat per descarregar l’exposició i preparar el muntatge de demà i dijous.

Podria escriure de moltes coses de motius en tinc: ahir va ser un mal dia em varen tractar de mal educat per parlar català amb el meu company i a més a més i hi ha una persona que em segueix insultant darrera una màscara… una mostra de lo covard i poruc que és.

Però fa un dia excel·lent i no vull ser negatiu, vull aprofitar aquestes hores que em queden lliures per descobrir algun racó de la capital de la nación española un nació que mai ha sigut la meva i que cada cop veig més clar que no ho serà.

El gust per descobrir cultures noves i sempre ens ha atret així doncs aprofitaré per visitar la capital d’un país proper però a la vegada cada cop més llunyà.

Silenci

Fet de no parlar, de callar. Guardar silenci. silenci administratiu: Absència de resolució per part d’una autoritat administrativa, respecte a una sol·licitud o a un recurs, que pot tenir efectes positius o negatius d’acord amb la normativa jurídica que en reguli el procediment.  El que és el mateix Silenci, callament, mutisme, mudesa, emmudiment, callar, no obrir boca, no badar boca,emmudir, no obrir els llavis, no dir piu.

Una imatge de silenci per vosaltres ?

Parlem de tu

La mort d’una persona estimada és una experiència dura, no sabem què dir el silenci s’imposa, sentim una buidor que ens bloqueja i cerquem condol i busquem un perquè de tot plegat. Dintre meu tinc ràbia, impotència, ira contra el món, angoixa, desesperació, però a la vegada estic orgullós de tu i de la teva lluita.

Fa uns dies et deia que ens has donat una lliçó a tots i ho mantinc. Només cal entrar al teu mur del Facebook allà tots podem veure l’estima que la gent et tenia. Xavi has sigut un exemple per a grans i petits...et vull donar les gràcies Xavi, et vull donar les gràcies perquè de tu he aprés una gran lliçó: Cal lluitar pel que un creu, lluitar fins al final i malgrat la situació sigui adversa sempre s’ha de ser positiu.  

Vull compartir amb tots vosaltres un poema de Martí i Pol:

Parlem de tu

Parlem de tu, però no pas amb pena.

Senzillament parlem de tu, de com

ens vas deixar, del sofriment lentíssim

que va anar marfonent-te, de les teves

coses parlem i també dels teus gustos,

del que estimaves i el que no estimaves,

del que feies i deies i senties;

de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostre

que no caldrà ni que parlem de tu

per recordar-te; a poc a poc seràs

un gest, un mot, un gust, una mirada

que flueix sense dir-lo ni pensar-lo

Allà on siguis Xavi, no deixis de lluitar i si les forces decauen pensa en ell teu crit “selvatans collons com elefants”

Balaç 2011

L'any passat vaig proposar-me tot un seguit de pautes que havien de marcar el meu 2011, és hora de fer balanç

Propòsit 1: tornaré a Fumar !!! Aqui feia broma amb una notica que deia que més de 300.000 persones deixarien de fumar amb la nova llei, jo volia fer el revés ?

Propòsit 2 Em cuidaré de mi mateix. Si no estic bé amb mi mateix no podré realitzar caps dels propòsits del 2012 !! Així doncs miraré de buscar un espai per mi per cuidar-me i deixar-me cuidar pels més estimats. Propòsit assolit ! :-) m'he cuidat i m'he deixat mimar!

Propòsit 3 Estaré més amb el meus amics,,,intentaré tenir més cura de les meves amistats: Un cafè, una copa, un passeig, un dinar, un sopar, un cap de setmana, una trucada,un sms, un mail, i perquè no... també a través del, Facebook ! Progresso adequadament crec que en gran mesura ho he aconseguit ja sigui de forma presencial o digital he mirat d'estar present amb els que més estimo.

Propòsit 4 Recuperar la il·lusió per treballar. Tenia la gran sort que anava a treballar cada dia molt content, però aquest 2010 s’ha estroncat un projecte que portàvem a terme un grup de persones excel·lents. Ara tot ha canviat,,,malgrat tot intentaré recuperar la il·lusió per la feina. Ho he aconseguit, primer al Museu de la Tècnica de l'Empordà que desgraciadament va ser una de les víctimes més de la crisi. Malgrat que el setembre em quedava sense feina, tot un seguit de projectes m'han permès seguir treballant amb més il·lusió que mai !  

Propòsit 5 Ajudar a casa. Seguiré donant un cop de mà a casa meva! Aquest estiu treballaré a la botiga amb l’objectiu de reconvertir la “Can Subirà” en una botiga dinàmica i amb una personalitat pròpia. Ho he fet ! fins i tot la competència ha copiat estratègies i productes que he introduït, senyal que les coses s'han fet bé.

Propòsit 6 Miraré de no ser tant puntual i improvisaré una mica, tots els meus amics saben que sóc molt puntal, i que tot ho vull tenir ben organitzat, per ara només tinc l’agenda organitzada fins el Març ;-) malgrat tot a partir d’ara també intentaré improvisar una mica! Aquí suspenc força... Alguna improvisació he fet però insignificant.  :-)

Propòsit 7 Serè alcalde de Port de la Selva. Això serà al maig tot i que és una cosa que no depèn de mi directament. Penso treballar de valent perquè a Port de la Selva hi hagi un Canvi de Sentit ! Aquí no ! Ja anunciava que no depenia de mi i el nostre projecte no va agradar prou o no ens varem saber explicar bé! El poble va parlar i va triar CiU, si no hi ha un cataclisme tenim CiU al Port de la Selva per 25 anys més. Felicitats als guanyadors !

Propòsit 8 Tornaré a la Tamariua, al Pas, al Biberón, Les clisques...Recoi que s’hi està de be prenen el sol !! Anar a la platja un redescobriment que vaig fer el 2010 i que enguany no deixaré de fer. El juliol va fer mal temps,,, però a l'Agost i setembre vaig aprofitar al màxim !

Propòsit 9 .....Aquest el deixo buit !! ja he dit que aquest any iniciaré a improvisar! Aquest espai l'he omplert amb l’auto formació, feia dos anys que no em reciclava, enguany he aprofitat per la formació, ho he fet, però de forma autònoma.

Propòsit 10 Aplaçar allò que no em vingui de gust fer i sigui prescindible pel 2010 ... I després de molt meditar-ho he decidit aplaçar, per ara, dues coses pel 2012:  aprendre Anglès i Tornar a fumar! Le mantingut al 100% no fumo i espero no fumar més fins als 67 anys !

Satisfet de mi mateix ! Gràcies a tots i totes... Bon any 2012 !

Gilipolles !

El passat dissabte a la secció molèstiaapart del diari Ara,  el periodista Quim Morales va escriure:

El gilipollisme és una alteració de conducta cada cop més transversal que es presenta en diverses variants. Hi ha el gilipolles integral, l’il·lustrat, l’encantador, el justificat, l’injustificable… Ara bé, totes aquestes mutacions tenen un denominador comú:el gilipolles no sap mai que ho és. Encara que així constés al seu llibre de família, un gilipolles no se’n sentiria pas. S’ha investigat poc aquest trastorn que hem d’acotar dins del triangle format per l’estupidesa, l’arrogància i la inconsciència. Tampoc no hi ha prevista cap marató solidaria per trobar-ne la cura. De fet, qui donaria diners a un gilipolles? Només un altre que encara ho fos més.

L'article anava acompanyada d'una il.lustració del Gran Juanjo Sáez

Tot els indicis apunten que ser gilipolles és un mal congènit. Els pocs casos de persones adultes que han desenvolupat gilipollisme són deguts a fets traumàtics com descobrir que s’és millor que altres en alguna faceta personal o professional. Així, doncs, no cal que ens preocupem excessivament per tornar-nos gilipolles, poder ja ho som i no ens hem adonat? J

Qui no ha dit la frase: aquest tiu és gilipolles! Segur que tots en coneixeu algun, no ? malauradament dia a dia els hem de conviure amb els gilipolles i d’altres persones, mal educades, impertinents, etc! Hem de ser pacients i pensar que és feliç aquell que ha superat  el seu ego.

Que passeu tots i totes unes bones festes ! !

Tal dia farà un any !

 “El dilluns passat vaig assistir a una conferència de webs i museus al Museu Picasso. En vaig treure vàries conclusions, però sobretot vaig decidir crear un bloc per compartir  amb "tot el món" les meves vivències, preocupacions, experiències, inquietuds, opinions... entre altres moltes coses. Intentaré ser fidel als meus seguidors i miraré d'escriure cada dimarts, d’aquí el nom del bloc!” Així començava el passat 27 de novembre de 2010 el meu periple pel món dels blocs i les xarxes socials, ara fa un any.

Un total de 57 articles (amb aquest), 6.135 visualitzacions; amb una mitjana de 500 visites mensuals i l’article més llegit Quins ous! amb prop de 400 lectures. Mai hagués pensat que arribaria a tenir aquest ressò. He complert l'objectiu inicial aquest bloc: he compartit amb els meus amics, coneguts, desconeguts... i fins i tot em consta que hi ha algun bocamoll, infeliç, desventurat, malaurat i infortunat que em llegeix cada dimarts puntualment; a als uns i als altres moltes i moltes gràcies.

Amb il·lusió vaig començar i amb il·lusió segueixo. El sol fet de saber que hi ha moltes persones amb les quals puc compartir les meves vivències, preocupacions, experiències, inquietuds, opinions... –entre d’altres moltes coses– em fa feliç.