Callar o revolució ?

No parlar, no dir res, guardar silenci. No obrir boca, no badar boca, emmudir, no obrir els llavis, no dir piu, altrament dissimular, servar silenci, ometre, amagar.. i jo em pregunto fins quan? Què cal que ens facin més? Més retallades, menys drets, menys serveis?  

Vivim en un moment excepcionalment dolent per una banda la greu situació de crisi econòmica i social i per l’altra la greu retallada de  drets nacionals i lingüístics que ens fa el govern del PP.

Sembla que les últimes retallades comencen a fer el seu efecte i els funcionaris espanyols han sortit al carrer, aquesta vegada no per celebrar les victòries de la Roja sinó per reclamar el que creuen que és just.

A Catalunya RES!  CiU ja ha anunciat una 4rta retallada i el país ha restat immòbil la classe dirigent catalana està lligada de mans i peus, és incapaç de posar en marxa cap pla per reactivar la economia, ni per demanar la Independència.

Fins quan callarem? Jo penso que això només ho pot arreglar una revolució (tant de bo no sigui violenta i es faci de forma pacifica) altrament viurem sotmesos a la tirania del neoliberalisme, per sempre més. És hora de reaccionar i #quesejodan !

Banquers

Dos camins pot triar l’home:

Banquer o atracador,

l’un utilitza la ploma

i l’altre el carregador.

El banquer de l’hipoteca,

ens diu l’interès anual,

més calla perquè li reca

el tant per cent del total.

Ell només té una fita:

Atendre molt bé el client,

però fa la lletra petita

per camuflar l’argument.

Caramels dolços en donen,

ens tracten com a minyons,

els interessos que abonen

són just per les comissions.

Federic Bou _

Agafar el toro per les banyes

Fa unes setmanes criticava que l’actual govern de la generalitat que no sembla tenir un model clar de desenvolupament econòmic. Poc després Jordi Martí company i alcalde de Sant Pere Pescador m’escrivia unes línies sobre la gestió d’un poble en èpoques de crisi, Martí deia: “…Ara bé, una bona acció de govern municipal no va lligada únicament a realitzar una gestió economicofinancera excel·lent sinó a tenir un projecte de poble o ciutat creïble, clar i saber-lo transmetre i comunicar bé als teus conciutadans”.

Poder és hora que ens deixem de romanços i agafem el toro per les banyes, lo fet ja està fet ! És hora de deixar de només buscar culpables i és hora de començar a proposar ! Una amiga fa poc va actualitzar el seu estat al Facebook:  Criticar és de franc... Et felicito fill/a! i jo diria més i lamentar-se també és de franc !

Jo fa temps que critico, només recordar que porto cinc anys com a cap de la oposició del Port de la Selva, però a l’hora intento aportar solucions i aplaudeixo i felicito les bones actuacions. Actualment crec que hi ha la tendència per part dels nostres dirigents a queixar-se i a prendre mesures a curt termini, en clau electoralista i de partit.

Cal emprendre mesures ja ! mesures valentes, pensant a mig i llarg termini, mesures que ens permetin construir una Catalunya prospera, socialment justa i sostenible amb el medi ambient i per suposat sense passar per Madrid, el primer pas la Independència.

Risc, llibertat i creativitat

Fa dues setmanes vaig anar a veure l’exposició de la historia del Bulli al Palau Robert el restaurant que ha esdevingut un referent de la innovació. El títol de l’exposició és Ferran Adrià i el Bulli, Risc, llibertat i creativitat.  Al sortir vaig pensar : Risc, llibertat i creativitat, tres qualitats o estats  que no tenen i/o no desenvolupen ni practiquen els nostres politics.

Risc, Contingència desfavorable a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert. Les novetats poden ser un risc, pot sortir bé o malament però és necessari arriscar i trobar noves solucions. Moltes vegades cal prendre decisions arriscades, decisions que el polítics per por de perdre vots les acaben posposant eternament o fins que la situació ja és inaguantable.

Llibertat,  Estat o condició del qui no és esclau. Per desgràcia els nostres dirigents no en solen disposar. Tot el contrari del que sembla estan lligats de mans i peus;  uns perquè han de tornar favors electorals i finançaments de campanyes d’origen ocult i dubtosa transparència. Esdevenen, doncs esclaus i titelles de grups empresarials, de clientelismes i del mateix partit que militen.

Creativitat, Capacitat de crear amb l'intel·lecte o la fantasia. Aquí poder millor no entrar en judicis ja que algú es podria ofendre. Llevat d’alguna excepció i pel que he pogut conèixer la nostra classe dirigent si una cosa no té és Capacitat de crear amb l'intel·lecte o la fantasia. Altrament segurament ens trobaríem en una situació totalment diferent a la que ens trobem aquest moments.

La creativiat brilla per la seva absència en la majoria de polítics

La innovació  és vital per sortir de la crisi i aquesta ha d’estar vinculada a l’observació, l’experimentació, creativitat col·lectiva, col·laboració, compartir idees, co-creació, però sobretot al risc, llibertat i creativitat.

De que i qui hem tenim Por?

“En una època en què totes les grans idees han perdut credibilitat, la por d’un enemic fantasma és tot el que els queda als polítics per conservar el poder” Aquesta frase de Z. Bauman és demolidora. Fa unes setmanes llegia l’entrevista que feia Ariadna Trillas a l’historiador Josep Fontana, la periodista li preguntava:

La por és un gran fil condutor?

 L’ historiador responia: és un element clau que explica la història. Per exemple, la por que senten els que tenen alguna cosa dels que no tenen res, pensen que els assaltaran i els hi prendran. És facilíssim vendre la por de l’Okupa, del delinqüent de l’aturat el vot massiu al PP es això: “Virgensita que me quede como estoy”.

Sens dubte dos afirmacions que no ens poden deixar quiets i ens han de fer reflexionar, el món ha patit una transformació profunda, la modernitat i el progrés que ens havien venut ha quedat enrere i hem entrat, com anomena Banumann, en una època líquida, en un temps d’incertesa i canvis ràpids i accelerats. En una situació com l’actual hem de fer front a una crisi econòmica i de valors sense tenir cap punt de referència clar. Cal tenir present, però, que l’acció col·lectiva és l’únic que canvia les coses.

Com afirma Ray Surette: el món tal i com es veu a la televisió s’assembla a una comunitat de “ciutadans-xais” protegits dels “criminals-llops” pels “policies-gossos d’atura”. Però el que no ens pot passar per alt i ens em de preguntar: realment ens protegeixen a nosaltres ? i, de què i qui hem tenim Por?

Culpables !

El diumenge vaig veure el programa 30 minuts, “la Festa del cel” (el programa analitza la situació de sis aeroports: Alguaire, Osca, Albacete, Ciudad Real, Castelló i Múrcia), vaig quedar parat!! En definitiva que vaig flipar, ja havia vist el programa de Jordi Évole, Salvados –Cuando éramos ricos– per llogar-hi cadires.

Ahir en Pau Canaleta (@paucanaleta) feia el següent Twitt: “M'agradaria q algun govern reconegués q en temps de bonança, no s'ha fet tot be. En comptes de culpar de tot als altres. Tothom ho agrairia”. i jo dic: quina raó que té!, perquè em pregunto: com pot ser que després de la millor situació econòmica de la historia recent: ajuntaments, consells comarcals, govern de generalitat, etc. hagin sortit amb un endeutament brutal? Moià, Figueres, el mateix Port de la Selva tenen un deute enorme.
Potser és hora que el polítics assumeixin responsabilitats, reconeguin els errors i es dediquin en cos i ànima a intentar solucionar la situació en què ens han conduit. Altrament hi ha la solució: Islàndia, on hi ha hagut una revolució pacífica que ha portat als tribunals el responsables polítics que la varen portar a la bancarrota.

...a dalt i a baix

“La vida demostra en tot moment l’acció esterilitat de l’excés de facilitats, i com tots aquells a qui la sort somriu de moment cauen fàcilment en el dolç son del benestar, i en una confiança que no els deixa veure la incertesa i l’infortuni que els espera”. Moises Broggi dixit.

El que és el mateix que avui ets a dalt de tot i demà ets abaix de tot...