Aniré a la presó

Ahir dilluns la Brigada de delictes tecnològics de la policia espanyola va tornat a interrogar i acusar una twittera (@almu_en_lucha), pels cometaris que aquesta usuària va fet al Twitter. Quin va ser el seu delicte? El seu gran delicte va ser fer piulades de textes de Gramscui, com no podia ser de cap altra de les maneres #Gramsci es va convertir en un trending topic, una situació que fa pensar que la policia espanyola ha comès una altra de les seves relliscades habituals.

Per aquell que no ho sàpiga Antonio Gramsci, nascut a Sardenya, fou un militant comunista reconegut, periodista i puntal teòric dels consells de fàbrica a Itàlia. Va residir uns anya a l'URSS (1922-23), i col·laborà amb la Internacional Comunista; després tornà a Itàlia per ocupar el seu escó de diputat en el moment que el feixisme aguditzava la repressió. Detingut (1926), fou condemnat (1928) a vint anys de reclusió. Empresonat prop de Bari (1928-33), fou traslladat a Formia (1933-35) i, molt malalt, fou enviat a una clínica de Roma, on morí. En els seus anys d'empresonament elaborà unes notes i uns apunts que foren publicats amb el títol de Quaderni dal carcere i que foren agrupats en els volums Il materialismo storico e la filosofia di Benedetto Croce (1948). Es tracta d'un dels intel·lectuals més importants del marxisme del segle XX.

Una vegada més la realitat supera la ficció, fa temps vaig escriure una entrada al blogger sobre Gramsci, Odio als indiferents, aniré a la presó? Espero que no !

Odio als indiferents

La setmana passada redescobrir a Gramsci, casualitats de la vida em va caure a les mans un recull d’escrits “Odio a los indiferentes” de l’editorial Ariel, el text escrit 11 de febrer de 1917 deia: “Odio a los indiferentes. Creo, como F. Hebbel, que vivir significa tomar partido (...) la indiferencia  es apatía, es parasitismo, es cobardía, no es vida. Por eso odio a los indiferentes. Odio a los indiferentes también porque me molesta su lloriqueo de eternos inocentes. Pido cuenta a cada uno de ellos por cómo ha desempeñado el papel que la vida le ha dado y le da todos los dias, por lo que ha hecho y sobre todo por lo que no ha hecho”

Sabem quina és la proposta del PP i els grans empresaris per sortir de la crisi: més retallades, menys drets laborals, menys serveis públics, més desnonaments i més atur. Ara bé també sabem que el conjunt de la riquesa de la societat pot repatir-se de forma més justa i el treball, que és necessari per produir-la també.

Gramsci ens avisa: “pero nadie o muy pocos se preguntan: Si yo hubiera cumplido com mi deber, si hubiera tratado de hacer valer mi voluntad, mis ideas, ¿ habría ocurrido lo que pasó? Pero nadie o muy pocos culpan a us propia indiferencia, su escepticismo, a no haber ofrecido sus manos y su actividad a los grupos de ciudadanos que precisamente para ese mal, combatían, proponiéndose procurar un bien.

De la crisi en podem sortir amb més capitalisme, amb més injustícia, o en podem sortir distribuint racionalment el treball i la riquesa. Ens aquests moments tant difícils, un període de transformacions si no hi fem res, un pocs ens imposaran el seu model social i econòmic a la majoria, el 29M cal actuar, no siguis indiferent.