El mamuts no s'han extingit encara ?

(...)els dos mamuts de la política catalana continuen sense afrontar les seves contradiccions i ajornen el que comença a ser inajornable, perquè els reptes que té el país demanen eines de representació que sintonitzin amb els nous debats i els nous corrents de fons de la ciutadania. Potser quan s’hi posin serà tard. Potser ni tan sols serà important pel país .

Així de clar i contundent era Toni Soler a la contra del diari Ara de diumenge respecte a les postures d’Artur Mas i Duran i Lleida: El primer que continua evocant horitzons i viatges a ítaques i el segon que de forma covarda i menys preable córrer cap a Madrid amb els pantalons avall i un pot de vaselina a la mà demanant al govern del PP que presenti una proposta de millora de finançament autonòmic.

Oriol Junqueras dimarts passat a la Cate de Figueres ja ho deia, el procés serà per assolir la independència serà  difícil i n’hi hauran que tindran por abans de que els espantin – eh, sr Mas ? – i d’altres que es vendran abans que els vulguin comprar – eh, sr Duran? ­–.

Sr Duran i Lleida i Sr Artur Mas,  sembla ser que vostès ja han tirat la tovallola,,, els hi demano si us plau que un cop a la vida siguin valents i que si no es veuen capaços d’estar l’alçada dimiteixin, dimiteixin si us plau, ho facin  abans no ens traeixin per enèsima vegada: Si us plau donin pas aquelles persones del seu partit que sí que estan disposades arribar fins al final.

Artur Mas no ho és !

És millor el teu independentisme que el meu? Em preguntava fa un mes el meu alcalde, jo li vaig respondre que no (…) per mi no hi ha graus d'independentistes o n'ets o no n'ets i no és millor un independentista de dretes que d’esquerres. El que és greu el doble discurs dels vostres dirigents... jo sóc independentista 24h al dia 365 dies l'any. Per molt que em dolgui vosaltres teniu la clau i la responsabilitat de portar al país a la independència, espero que d’aquí tres mesos no us cagueu a les calces i us feu enrere, o el que seria pitjor us veneu per un "plato de lentejas" en fi que hi ha pressa i espero que esteu a l'altura.

Que no és independentista de veritat, perquè, si no, hauria actuat així des d’un primer moment. El que sí que és independentista és el poble català. En la meva opinió, Mas pot portar Catalunya al desastre, és a dir, a no aconseguir la independència i enfonsar-se més en la crisi si no s’enfronta al poder financer. Què està per sobre? ¿pagar el deute o la independència de Catalunya? Es la resposta de Juan Carlos Moreno Cabrera, catedràtic de lingüística de la Universitat Autònoma de Madrid  a la pregunta Què en pensa d’Artur Mas ? a l’entrevista que va sortir publicada al diari Ara.

El mateix dissabte a Girona el president declarava: Mas exigeix a Rajoy que mantingui la voluntat de diàleg i el respecte després del 25-N  ja hi tornem a ser no li ha quedat clar que on volen pactar res? No li ha quedat clar que el pacte fiscal no és possible? La única solució és la independència. No hi ha graus d’independentisme, ni millors ni pitjors, simplement ho ets o no ho ets.  I per mi, Mas no ho és !

#novullpagar

Dimarts passat, el portaveu del govern català, Francesc Homs, deia que se sentia proper al moviment #novullpagar. Dissabte a la nit i davant la crescuda del moviment, el govern els amenaçava amb multes de 100€. Contradicció flagrant.  No podran fer callar les protestes  amb amenaces, el passat divendres ens varem unir a la campanya #novullpagar i aquest primer de maig ho tornarem a fer.  A més a més li he fet arribar aquesta carta signada al molt Honorable sr. Arturo Mas de CyU:

Molt honorable president de la Generalitat:

Li prego li faci saber al seu màxim assessor en matèria econòmica, el Sr Salvador Alamany, president d'Abertis, i president -nomenat per vostè- del CAREC (Consell Assessor per al Reactivament Econòmic i el Creixement), i Creu de Sant Jordi, que n'estic tip de discriminació i d'haver de continuar pagant per unes infraestructures que fa molts anys que ja estan plenament amortitzades, i que per tant, JO TAMPOC NO VULL PAGAR

Atentament

Josep Marés i Subirà

DNI_40463544N

Qué volen aquesta gent ?

Molt #bondia i millor setmana ! Podríem invertir en educació i en noves tecnologies i no en casinos?

Dilluns començava el dia amb aquest tuit. El diumenge varem rebre la noticia que el Sr. Recoder va anar a llepar el cul al Sr. Sheldon Adelson, per demanar l’Eurovegas  a Barcelona, sort que la reunió no va anar gaire bé. També varem saber que a Madrid, que també havien demanat hora per parlar amb ell, varen cedir a les peticions del Sr Sheldon Adelson. En definitiva, llepen millor el cul a Madrid que a Barcelona.

Per l’altra costat Artur Mas ha assenyalat el model Massachusetts com a referent en el qual Catalunya s’ha d’Emmirallar, segons el president de Catalunya fixa aquest estat americà com a model per sortir de la crisi.

La clau del model de Massachusetts és ser punter en l’educació superior; és el triangle entre ciència, innovació i aplicació a l’economia, molt lluny del model de l’Eurovegas, no?

A convergència un dia són independentistes l’altra pacten amb el PP, un dia clamen al cel el model Massachusetts i l’altra l’Eurovegas. Si us plau ens poden dir que volen aquesta gent per Catalunya?

Risc, llibertat i creativitat

Fa dues setmanes vaig anar a veure l’exposició de la historia del Bulli al Palau Robert el restaurant que ha esdevingut un referent de la innovació. El títol de l’exposició és Ferran Adrià i el Bulli, Risc, llibertat i creativitat.  Al sortir vaig pensar : Risc, llibertat i creativitat, tres qualitats o estats  que no tenen i/o no desenvolupen ni practiquen els nostres politics.

Risc, Contingència desfavorable a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert. Les novetats poden ser un risc, pot sortir bé o malament però és necessari arriscar i trobar noves solucions. Moltes vegades cal prendre decisions arriscades, decisions que el polítics per por de perdre vots les acaben posposant eternament o fins que la situació ja és inaguantable.

Llibertat,  Estat o condició del qui no és esclau. Per desgràcia els nostres dirigents no en solen disposar. Tot el contrari del que sembla estan lligats de mans i peus;  uns perquè han de tornar favors electorals i finançaments de campanyes d’origen ocult i dubtosa transparència. Esdevenen, doncs esclaus i titelles de grups empresarials, de clientelismes i del mateix partit que militen.

Creativitat, Capacitat de crear amb l'intel·lecte o la fantasia. Aquí poder millor no entrar en judicis ja que algú es podria ofendre. Llevat d’alguna excepció i pel que he pogut conèixer la nostra classe dirigent si una cosa no té és Capacitat de crear amb l'intel·lecte o la fantasia. Altrament segurament ens trobaríem en una situació totalment diferent a la que ens trobem aquest moments.

La creativiat brilla per la seva absència en la majoria de polítics

La innovació  és vital per sortir de la crisi i aquesta ha d’estar vinculada a l’observació, l’experimentació, creativitat col·lectiva, col·laboració, compartir idees, co-creació, però sobretot al risc, llibertat i creativitat.

Que no, nos engañen, que nos digan la verdad ¡!

Aquest passat diumenge l’Ara humor estaba dedicat al Barcelona Mobile world Congress, en una de les seccions es presentaba el Arturoid_el Nou sistema operatiu que definien de la següent manera: Els propietaris de smartphones de Catalunya ja tenen a la seva disposició un sistema operatiu genuïnament Català, l’Arturoid. Amb aquest sistema, totes les trucades s’han de pactar amb Alícia Sánchez-Camacho i el nombre de missatges gratis va reduint-se cada mes. Amb el sistema Arturoid es poden comprar aplicacions com ara un joc que permet esquivar Oriol Junqueres.

Tot i les aliances de CiU amb el PP, avui l’estimat Felip Puig ha declarat Puig ha assenyalat la necessitat que el catalanisme polític guanyi "majories nacionals" per poder decidir i alhora ha defensat que al seu partit, CDC, tots són sobiranistes. El conseller ha remarcat que “tot i els errors i defectes, nosaltres hem executat la utopia dels fundadors del catalanisme polític”. Ha recordat en aquest sentit una frase que ja va pronunciar anteriorment, quan va dir que Catalunya tenia per davant "o la independència o la decadència", i ha subscrit de nou aquestes paraules perquè, ha avisat, "la paciència, el temps i els diners s'esgoten".

Avui una amistat del Facebook ha penjat, Mágic cançó de Joan Colomo força il.lustrativa del que pensa molta gent. Com diu uns dels personatges de l’APM: Que no, nos engañen, que nos digan la verdad ¡!