col·lapsat

Avui volia seguir amb  “trilogia” d’articles que tenia In mente,  el primer titulat Pagar va ser publicat la setmana passada, avui havia començat a escriure la segona part Callar , però m’he col.lapsat...

Una segona opció era parlar de la zona blava del Port de la Selva– cosa que m’ha demanat força gent– però la veritat estic preparant un article més detallat que no podia escriure així tot d’una i del qual necessito alguna dada més.

També m’ha passat pel cap parlar de Convergència que diuen que si el 60% de la població dona suport a la independència ells també ho faran.  Collons! he pensat. Quin mèrit apostar per cavall guanyador tu, en saben molt !

La Roja ja no dona més de si, ja han fet el seu paper guanyant l’Eurocopa i aportant, així, un gran optimisme al poble espanyol  que ha emplenat aquesta vegada si, la ocasió s’ho valia, els carrers de la capital Madrilenya.

M’ha passat pel cap també parlar del lamentable, miserable, penós i deplorable president d’Espanya;  que no es digna anar a València, que ha viscut una de les pitjors situacions d'emergència i sí a tornar una merda de Còdex o animar els de la Roja,,, I és que el Sr. Rajoy dóna per un Dimarts Naps i per mil articles més.

Estic col.lapsat, per desgràcia de motius per fotre el crit al cel no en fan falta,  però avui estic de bon humor i per tant he pensat que era millor fer teràpia i obsequiar els meus lectors amb uns moments de relaxació , de distensió i relaxament, moments que ens poden anar bé a tots plegats.

Banquers

Dos camins pot triar l’home:

Banquer o atracador,

l’un utilitza la ploma

i l’altre el carregador.

El banquer de l’hipoteca,

ens diu l’interès anual,

més calla perquè li reca

el tant per cent del total.

Ell només té una fita:

Atendre molt bé el client,

però fa la lletra petita

per camuflar l’argument.

Caramels dolços en donen,

ens tracten com a minyons,

els interessos que abonen

són just per les comissions.

Federic Bou _

Risc, llibertat i creativitat

Fa dues setmanes vaig anar a veure l’exposició de la historia del Bulli al Palau Robert el restaurant que ha esdevingut un referent de la innovació. El títol de l’exposició és Ferran Adrià i el Bulli, Risc, llibertat i creativitat.  Al sortir vaig pensar : Risc, llibertat i creativitat, tres qualitats o estats  que no tenen i/o no desenvolupen ni practiquen els nostres politics.

Risc, Contingència desfavorable a la qual està exposat algú o alguna cosa, perill incert. Les novetats poden ser un risc, pot sortir bé o malament però és necessari arriscar i trobar noves solucions. Moltes vegades cal prendre decisions arriscades, decisions que el polítics per por de perdre vots les acaben posposant eternament o fins que la situació ja és inaguantable.

Llibertat,  Estat o condició del qui no és esclau. Per desgràcia els nostres dirigents no en solen disposar. Tot el contrari del que sembla estan lligats de mans i peus;  uns perquè han de tornar favors electorals i finançaments de campanyes d’origen ocult i dubtosa transparència. Esdevenen, doncs esclaus i titelles de grups empresarials, de clientelismes i del mateix partit que militen.

Creativitat, Capacitat de crear amb l'intel·lecte o la fantasia. Aquí poder millor no entrar en judicis ja que algú es podria ofendre. Llevat d’alguna excepció i pel que he pogut conèixer la nostra classe dirigent si una cosa no té és Capacitat de crear amb l'intel·lecte o la fantasia. Altrament segurament ens trobaríem en una situació totalment diferent a la que ens trobem aquest moments.

La creativiat brilla per la seva absència en la majoria de polítics

La innovació  és vital per sortir de la crisi i aquesta ha d’estar vinculada a l’observació, l’experimentació, creativitat col·lectiva, col·laboració, compartir idees, co-creació, però sobretot al risc, llibertat i creativitat.

Guanyar

Vèncer (algú) en una contesa, competició, etc.  Obtenir, adquirir, (un profit, una recompensa), com a resultat d’un treball, d’un esforç, d’una obra meritòria, etc. Qui guanya unes eleccions té tot el dret a tirar pel dret però no pot oblidar que no hauria de marginar els que no han guanyat i ha de saber escoltar és a dir, fer atenció a allò que diu (algú).

Escolta el que et dic. Se sent un soroll llunyà: escolta!

A mi em varen dir una vegada: ”nosaltres hem guanyat, les teves idees poden ser bones però el programa que aplicarem serà el nostre”. Ahir la Sra Cospedal va dir que el PP ha guanyat amb el seu programa electoral, programa que no inclou cap nou model de finançament català. Pel que fa a Amaiur la resposta del PP va ser que no es reunirà amb els representants de la coalició basca integrada en part per representants abertzales perquè la formació "no comparteix els objectius de la Constitució" i no s'ajusta als seus cànons. En aquest cas Rajoy no farà atenció allò que varen dir 1.014.263 catalans(Vots de CiU) i tampoc farà atenció allò que varen dir 333.628 bascos(Vots AMAIUR),  #felicitatsfill.