Aquest St. Jordi 2012 _Temps Líquids

A principis d’any llegia l’assaig Temps líquids del prestigiós sociòleg polonès Zygmunt Bauman.  A les últimes dècades, el món ha patit una transformació profunda: hem entrat de ple en el que Bauman anomena l’època líquida, marcada per una enorme incertesa i canvis accelerats. En aquest marc, els individus hem deixat de sentir la protecció de les institucions i intentem afrontar en solitari uns reptes totalment nous sense tenir cap punt de referència.

A Temps líquids Bauman ens ofereix una anàlisi del món contemporani, sense fer concessions a la correcció política ni evitar els aspectes més foscos de l’actualitat, que tenen la seva base en la por i la incertesa que assetgen les nostres vides. Us voldria recomanar a Bauman és terriblement actual, creatiu i lúcid, i crec que és l’autor indispensable per entendre aquests temps de canvis i pors.

Si l’any passat us recomanava Indigneu-vos de S. Hessel per Sant Jordi aquest any us recomano el llibre Temps líquids de Z. Bauman. Dos obres complementaries que crec que s’han de llegir i rellegir amb certa periodicitat.  

De que i qui hem tenim Por?

“En una època en què totes les grans idees han perdut credibilitat, la por d’un enemic fantasma és tot el que els queda als polítics per conservar el poder” Aquesta frase de Z. Bauman és demolidora. Fa unes setmanes llegia l’entrevista que feia Ariadna Trillas a l’historiador Josep Fontana, la periodista li preguntava:

La por és un gran fil condutor?

 L’ historiador responia: és un element clau que explica la història. Per exemple, la por que senten els que tenen alguna cosa dels que no tenen res, pensen que els assaltaran i els hi prendran. És facilíssim vendre la por de l’Okupa, del delinqüent de l’aturat el vot massiu al PP es això: “Virgensita que me quede como estoy”.

Sens dubte dos afirmacions que no ens poden deixar quiets i ens han de fer reflexionar, el món ha patit una transformació profunda, la modernitat i el progrés que ens havien venut ha quedat enrere i hem entrat, com anomena Banumann, en una època líquida, en un temps d’incertesa i canvis ràpids i accelerats. En una situació com l’actual hem de fer front a una crisi econòmica i de valors sense tenir cap punt de referència clar. Cal tenir present, però, que l’acció col·lectiva és l’únic que canvia les coses.

Com afirma Ray Surette: el món tal i com es veu a la televisió s’assembla a una comunitat de “ciutadans-xais” protegits dels “criminals-llops” pels “policies-gossos d’atura”. Però el que no ens pot passar per alt i ens em de preguntar: realment ens protegeixen a nosaltres ? i, de què i qui hem tenim Por?