Economia Creativa, motor de creixement

El passat dimarts varem aprovar al Ple del Consell comarcal de l’Alt Empordà una moció relativa al finançament de les obres de rehabilitació de l’antic Ajuntament de Portbou per destinar-lo a l'Espai Memorial Walter Benjamin. Una de les raons de pes per tirar endavant aquesta moció ve de la mà de Joana Ortega, que va declarar que:  El centre Walter Benjamin de Portbou és un exemple d’inversió per desenvolupar una determinada economia creativa.  

Com apuntava la moció presentada aquest nou espai a Portbou: A banda del seu interès nacional i internacional, l’Espai Memorial Walter Benjamin ha de convertir-se, indubtablement, en una icona pel municipi de Portbou, un equipament destinat a revitalitzar l’activitat social, cultural i econòmica de la comarca i a garantir un número notable de visitants més enllà de la temporada estrictament estiuenca.

l’Espai Memorial Walter Benjamin és una acció per el futur. Per aquell que sigui incrèdul voldria posar un exemple present:  Fa dues setmanes El Port de la Selva,  varem viure el Sonar Kids Music, un cas d’èxit d’economia creativa. Segons l’organització pel festival varen passar unes 5.000 persones fet que va suposar uns ingressos d’almenys 200.000€ pel Port de la Selva; de retruc se’n varen beneficiar també La Selva de Mar, Cadaqués, Llançà i tota la comarca ja que el festival  va ser noticia a les xarxes socials i als mitjans de comunicació.  

Odio als indiferents

La setmana passada redescobrir a Gramsci, casualitats de la vida em va caure a les mans un recull d’escrits “Odio a los indiferentes” de l’editorial Ariel, el text escrit 11 de febrer de 1917 deia: “Odio a los indiferentes. Creo, como F. Hebbel, que vivir significa tomar partido (...) la indiferencia  es apatía, es parasitismo, es cobardía, no es vida. Por eso odio a los indiferentes. Odio a los indiferentes también porque me molesta su lloriqueo de eternos inocentes. Pido cuenta a cada uno de ellos por cómo ha desempeñado el papel que la vida le ha dado y le da todos los dias, por lo que ha hecho y sobre todo por lo que no ha hecho”

Sabem quina és la proposta del PP i els grans empresaris per sortir de la crisi: més retallades, menys drets laborals, menys serveis públics, més desnonaments i més atur. Ara bé també sabem que el conjunt de la riquesa de la societat pot repatir-se de forma més justa i el treball, que és necessari per produir-la també.

Gramsci ens avisa: “pero nadie o muy pocos se preguntan: Si yo hubiera cumplido com mi deber, si hubiera tratado de hacer valer mi voluntad, mis ideas, ¿ habría ocurrido lo que pasó? Pero nadie o muy pocos culpan a us propia indiferencia, su escepticismo, a no haber ofrecido sus manos y su actividad a los grupos de ciudadanos que precisamente para ese mal, combatían, proponiéndose procurar un bien.

De la crisi en podem sortir amb més capitalisme, amb més injustícia, o en podem sortir distribuint racionalment el treball i la riquesa. Ens aquests moments tant difícils, un període de transformacions si no hi fem res, un pocs ens imposaran el seu model social i econòmic a la majoria, el 29M cal actuar, no siguis indiferent.