col·lapsat

Avui volia seguir amb  “trilogia” d’articles que tenia In mente,  el primer titulat Pagar va ser publicat la setmana passada, avui havia començat a escriure la segona part Callar , però m’he col.lapsat...

Una segona opció era parlar de la zona blava del Port de la Selva– cosa que m’ha demanat força gent– però la veritat estic preparant un article més detallat que no podia escriure així tot d’una i del qual necessito alguna dada més.

També m’ha passat pel cap parlar de Convergència que diuen que si el 60% de la població dona suport a la independència ells també ho faran.  Collons! he pensat. Quin mèrit apostar per cavall guanyador tu, en saben molt !

La Roja ja no dona més de si, ja han fet el seu paper guanyant l’Eurocopa i aportant, així, un gran optimisme al poble espanyol  que ha emplenat aquesta vegada si, la ocasió s’ho valia, els carrers de la capital Madrilenya.

M’ha passat pel cap també parlar del lamentable, miserable, penós i deplorable president d’Espanya;  que no es digna anar a València, que ha viscut una de les pitjors situacions d'emergència i sí a tornar una merda de Còdex o animar els de la Roja,,, I és que el Sr. Rajoy dóna per un Dimarts Naps i per mil articles més.

Estic col.lapsat, per desgràcia de motius per fotre el crit al cel no en fan falta,  però avui estic de bon humor i per tant he pensat que era millor fer teràpia i obsequiar els meus lectors amb uns moments de relaxació , de distensió i relaxament, moments que ens poden anar bé a tots plegats.

Menys Roja, i menys Barça !

(…) Más deportes para todos, espíritu de grupo, diversión y no hay necesidad de pensar, ¿eh?

Dale a la gente concursos que puedan ganar recordando la letra de las canciones más populares, o los nombres de las capitales del Estado o cuánto maíz produjo Iowa el pasado año. Atibórrales de datos no combustibles, lánzales encima tantos “hechos” que se sientan abrumados, pero totalmente al día en cuanto a información. Entonces tendrán la sensación de que piensan, tendrán la impresión de que se mueven sin moverse (…)

Los años de Universidad se acortan, la disciplina se relaja, la Filosofía, la Historia y el lenguaje se abandonan, el idioma y su pronunciación son gradualmente descuidados.  La vida es inmediata, el empleo cuenta, el placer lo domina todo después del trabajo.

Us és familiar? Aquestes reflexions les fa el cap dels bombers el Sr. Beatty  al bomber Montag(Protagonista de la novel·la) per explicar-li com s’ha arribat  a la situació de control absolut de la societat que descriu Ray Bradbury a la novel.la Fahrenheit 451. Una societat on està prohibit llegir, ja que llegir obliga a pensar y en la societat de Fahrenheit 451 està prohibit pensar. Llegir impedeix ser ingènuament feliç i en el país on viu Montag s’ha de ser feliç a la força...

Menys Roja i menys Barça i  ...més comprimís, més ideals, més lluita ! Recordeu el que deia Joan Fuster  “La política, o la fas o te la fan” i perdoneu-me però ens l’estan fent i collons com ens la fan ! !