Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treball. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris treball. Mostrar tots els missatges

26 de març 2012

Odio als indiferents

La setmana passada redescobrir a Gramsci, casualitats de la vida em va caure a les mans un recull d’escrits “Odio a los indiferentes” de l’editorial Ariel, el text escrit 11 de febrer de 1917 deia: “Odio a los indiferentes. Creo, como F. Hebbel, que vivir significa tomar partido (...) la indiferencia  es apatía, es parasitismo, es cobardía, no es vida. Por eso odio a los indiferentes. Odio a los indiferentes también porque me molesta su lloriqueo de eternos inocentes. Pido cuenta a cada uno de ellos por cómo ha desempeñado el papel que la vida le ha dado y le da todos los dias, por lo que ha hecho y sobre todo por lo que no ha hecho”

Sabem quina és la proposta del PP i els grans empresaris per sortir de la crisi: més retallades, menys drets laborals, menys serveis públics, més desnonaments i més atur. Ara bé també sabem que el conjunt de la riquesa de la societat pot repatir-se de forma més justa i el treball, que és necessari per produir-la també.


Gramsci ens avisa: “pero nadie o muy pocos se preguntan: Si yo hubiera cumplido com mi deber, si hubiera tratado de hacer valer mi voluntad, mis ideas, ¿ habría ocurrido lo que pasó? Pero nadie o muy pocos culpan a us propia indiferencia, su escepticismo, a no haber ofrecido sus manos y su actividad a los grupos de ciudadanos que precisamente para ese mal, combatían, proponiéndose procurar un bien.

De la crisi en podem sortir amb més capitalisme, amb més injustícia, o en podem sortir distribuint racionalment el treball i la riquesa. Ens aquests moments tant difícils, un període de transformacions si no hi fem res, un pocs ens imposaran el seu model social i econòmic a la majoria, el 29M cal actuar, no siguis indiferent.



13 de febr. 2012

Sinergiar

Avui consultava diferents empreses per realitzar un projecte, fins que he arribat a una empresa que definia la seva filosofia com a “Nuestra cultura es la de SINERGIAR: 1: Acción conjunta de varios órganos en la realización de una función. 2: Incremento de la acción de diversas sustancias debido a que actúan conjuntamente. 3: Coordinación de actividades económicas cuyo rendimiento es superior que si se realizaran por separado: el progreso requiere grandes mercados, sinergias y economías de escala”.


És una forma de treballar que no hi estem acostumats, aquesta va ser la mateixa filosofia que varem practicar durant cinc anys al Museu de la Tècnica de l’Empordà, gràcies a unir sinergies i sinergiar amb altres institucions varem tirar endavant un munt de projectes que nosaltres sols (ni per diners, ni per recursos humans i tècnics) no ho haguéssim aconseguit.
Cal dons sinergiar recursos, no només de diners, sinó també d’infraestructures, humans, tècnics, etc. per poder portar a terme projectes, accions, programes, etc. S’ha acabat l’època de vaques grasses i de voler sortir sols a la foto. Tots plegats hem de ser més modestos i saber compartir protagonisme, és més important tenir dos o més protagonistes que cap, no ?