Avui passem per una època convulsa a escala global i que evidentment ens afecta a tots nosaltres, no només vivim una crisi econòmica, és una crisi social, ecològica i política. Es també una crisi de valors a tots els nivells a nivell polític però també a nivell social és per això que hauríem de fer un esforç per recuperar els valors que al meu entendre tots plegats hem perdut. Evidentment, que per construir aquesta nova realitat, el primer objectiu és reduir les desigualtats i evitar l’exclusió, i aquest repte s’ha d’afrontar de manera conjunta entre l’administració i la societat civil. La solidaritat i l’equitat haurien de ser valors primordials en el marc ideològic de la nostra societat.
Ens hauríem de comprometre a conviure fomentant la justícia i l’equitat com a valors irrenunciables sense els quals no és possible la convivència. Per assolir-los, però, ens cal treballar per aconseguir la igualtat d’oportunitats de totes les persones.Com ho podem fer-ho? La recepta no és fàcil i cal un canvi de mentalitat que ha de passar per l’austeritat, la responsabilitat, el respecte, el diàleg, confiança, l’esforç, l’optimisme i la llibertat.
L’austeritat és un valor que cal recuperar i defensar per guanyar el futur. Hauríem d’actuar sota els criteris de sostenibilitat, entesos com a l’optimització i la racionalització dels recursos. A títol individual i col·lectiu, cal fomentar el valor de l’austeritat a través de l’estalvi, el seny i la prudència. Ens cal assumir responsabilitats i cal fer-ho sota actituds de compromís, implicació i cooperació. El nostre entorn, és el procomú és a dir de totes les persones que hi vivim, i totes som responsables del benestar i la qualitat de la convivència que s’hi assoleixi.
Cal doncs actuar amb respecte actiu a les persones en l’àmbit privat i en l’espai públic. Respectem la diversitat, potenciem les actituds cíviques i recuperem la urbanitat basada en l’amabilitat i la consciència col·lectiva. Cal fer una crida per educar, comportar-nos educadament i per tenir cura d’allò que ens és comú. Respectar i respectar-nos requereix a més el compromís de dialogar, comunicar-nos i comprendre’ns mútuament, més enllà de la tolerància mútua, exercint el valor de manera pro activa.
La llibertat és valor irrenunciable de la vida, s’ha de defensar la llibertat com el valor sobre el qual reposa la democràcia. La democràcia només és possible perquè la ciutadania pren la decisió lliure de viure en comunitat acceptant certes regles, drets i deures comuns que tots hem de complir. No podem oblidar tampoc que conviure amb llibertat implica participar de la vida pública i de la vida política des de la corresponsabilitat.
S’ha de fomentar la cultura de l’esforç i la disciplina, cal defensar que la qualitat de la convivència ha d’estar lligada a la capacitat de cadascú de desenvolupar la seva tasca amb excel·lència. Ens hauríem de definir com a ciutadans i ciutadanes amb capacitat de sacrifici i esperit de superació.
En aquest procés la confiança és bàsica, perquè entenem que la confiança fa que les relacions ciutadanes siguin fermes i sòlides. Relacionant-nos des de la credibilitat, amb respecte a la discrepància i amb esperit crític. Així construirem relacions basades en l’honestedat, la sinceritat i la lleialtat. Confiar ens ajudarà a viure en un entorn en el qual la seguretat sigui perceptible i palpable.
La nostra postura en aquest procés ha de ser més que mai una postura optimista, en totes les dimensions i actuacions que ens podem imaginar. Malgrat la situació extrema que ens ha tocat viure hem aconseguir un entorn positiu en el qual existeixin espais per a l’alegria i l’esperança en el futur. Sent optimistes aconseguirem que la bona convivència sigui, també, sinònim de felicitat. Salvador Espriu va dir : "és molt fàcil rebentar, és molt difícil de construir" Entre tots, uns més que altres, ja hem fet lo fàcil, anem doncs a fer lo difícil: construir.
