No tinc temps....

Escoltava al programa Singulars del 33 a Carl Honoré on defensava la importància que cal realitzar un esforç per portar unes vides no tant atrafegades i marcades per la rapidesa que ens és imposada per no se sap ben be qui.

Curiosament aquest cap de setmana he pogut “perdre” el temps o millor dit gaudir del temps. Per primer cop amb molt de temps he fet les coses sense mirar el rellotge i fins i tot depèn del moment he perdut la noció del temps.

Vivim en un moment en que segurament una de les frases que diem més és “No tinc temps” i paral·lelament perdem el temps en moltes tonteries i no aprofitem el temps en allò realment important.

Hi ha una cançó de Mazoni que es diu: No tinc temps que crec que il·lustra perfectament aquest fet:

A cavall de dos llocs, despullat vers el món,
esquivant decisions, somiant que perdo avions
No tinc esma per a res, tants anys i només he après

que no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc

Em convides a dinar i a mig àpat me n’he d’anar
em sap greu de debò però faig tard a no sé on
Tot a mitges cap per avall, tot fet i deixat estar

no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc temps
no tinc temps per pensar que no tinc temps per pensar que no tinc.

Per desgràcia no tinc temps per seguir l’article i segurament molts de vosaltres si m’allargo molt no tindreu temps de llegir-lo així que vull acabar l’article amb la recomanació d’un llibre  “Elogi a la lentitud” de Carl Honoré.