Sinergiar

Avui consultava diferents empreses per realitzar un projecte, fins que he arribat a una empresa que definia la seva filosofia com a “Nuestra cultura es la de SINERGIAR: 1: Acción conjunta de varios órganos en la realización de una función. 2: Incremento de la acción de diversas sustancias debido a que actúan conjuntamente. 3: Coordinación de actividades económicas cuyo rendimiento es superior que si se realizaran por separado: el progreso requiere grandes mercados, sinergias y economías de escala”.

És una forma de treballar que no hi estem acostumats, aquesta va ser la mateixa filosofia que varem practicar durant cinc anys al Museu de la Tècnica de l’Empordà, gràcies a unir sinergies i sinergiar amb altres institucions varem tirar endavant un munt de projectes que nosaltres sols (ni per diners, ni per recursos humans i tècnics) no ho haguéssim aconseguit.

Cal dons sinergiar recursos, no només de diners, sinó també d’infraestructures, humans, tècnics, etc. per poder portar a terme projectes, accions, programes, etc. S’ha acabat l’època de vaques grasses i de voler sortir sols a la foto. Tots plegats hem de ser més modestos i saber compartir protagonisme, és més important tenir dos o més protagonistes que cap, no ?

Xarxes

Facebook va aconseguir 100 milions d’usuaris en nou mesos i si fos un país avui seria el tercer més hàbitat del món. Més de 200 milions d’usuaris, més de 130 milions de missatges enviats a diari i escrits en un màxim de 140 caràcters, són les xifres aproximades que ocupa el fenomen Twitter. El 72% dels usuaris d’Internet és membre d’ almenys una xarxa social, el 75% no té intencions de deixar-la de fer servir, un 26% accedeix a les xarxes socials per mitjà del mòbil i un 78 % les utilitza per raons personals,  davant d’unes xifres així no podem negar que el fenomen de les xarxes socials no és una moda o un fet minoritari.

Per a realitzar una acció a les xarxes socials és necessari un pla i per disseyanar-lo, no és suficient senyalar en quins mitjans ho farem, sinó que hem de tenir clar de quina manera ho farem, per a qui ho farem i quins són els nostres objectius. “Estar per estar” a les xarxes socials  no és vàlid i és un error molt habitual: quantes pàgines de comerços, restaurants, hotels, bars hi ha a Facebook que després de demanar-te “amistat” no has sabut mai més d’ells? Cal, per últim, establir una mètrica, és a dir quantificar els resultats de la nostra acció, només d’aqueta forma podrem saber si estem assolint els objectius que ens hem marcat, no oblidem: Sense tenir una meta és difícil guanyar, Paul Arden.

Davant nostra s’està creant un nou espai ple de possibilitats per donar-nos a conèixer i promocionar El Port de la Selva; una oportunitat per poder crear nous productes i serveis personalitzats,  en definitiva una ocasió única per poder trencar la forta estacionalitat del turisme i incentivar l’economia del Port de la Selva.

86.400 segons

Torno a anar 123.345 per hora  i necessito optimitzar el temps és per això que aquesta setmana he tornat a rellegir La gestió del temps, d’Iñaki Bustínduy de la col·lecció Vull Saber de la UOC. Al descriure el temps Bustínduy comenta que el temps té tres característiques que el diferencien de la resta de recursos que disposem:

Equitat _ És  l’únic recurs perfectament socialitzat, amb independència de la condició, tothom disposa de 24 hores, 1.440 minuts; 86.400 segons diàriament.

Gratuïtat_ No té cost i cada dia en disposem vulguem o no. Només cal imaginar-nos què faríem si en comptes d’hores, minuts o segons fossin diners. Els deixaríem perdre?

El temps flueix de forma inexorable en un sol sentit, avança sense aturador. Existeix, però, la percepció que a vegades passa ràpid i en d'altres ocasions més lent.

Inelasticitat_ El temps no és acumulable, ni estalvialble, ni prestable, ni substituïble, ni tan sols recuperable. Sí que és invertible o bé malgastable.

És per això que la nostra vida, vulguem o no, en siguem conscients o no serà allò que aconseguim maximitzar en el temps limitat de què disposem(a nivell personal i professional) . Un senyal que ens fa adonar que el temps necessita d’una acurada i encertada economització.  Ara bé, mai s'acaba de gestionar el temps a la perfecció, per tant, no defalliu. la percevernça és la clau. Ànims !

Qui s’ha endut el meu formatge?

Era una vegada dos ratolins i dos homenets que vivien en un laberint. Aquets quatre personatges depenien del formatge per alimentar-se i ser feliços. Com que havien trobat una habitació repleta de formatge, varen viure durant un temps molt contents. Però un bon dia el formatge va desaparèixer...

Aquest relat simple i enginyós ens ensenya que tot canvia, i que formules que varen servir en el seu moment poden quedar obsoletes. El formatge del relat representa qualsevol cosa que volem assolir -felicitat, treball, diners, l’amor- i el laberint és el món real, amb zones desconegudes i perilloses, carrerons sense sortida,,,y habitacions plenes de formatge.

Inspecciona amb freqüència el formatge per saber el moment que comença a disminuir

En una situació com la que vivim avui en dia no podem actuar com en Hem que es nega i es resisteix al canvi ja que té por a dirigir-se a alguna cosa pitjor, cal adaptar-se i cal comprendre que el canvi pot portar-te a alguna cosa millor. Les velles conviccions no et porten cap a un  “nou formatge” que faries si no tinguessis por?

Spenscer Johnson, M.D Qui s’ha endut el meu formatge? ed.Empresa XXI

Ara...Canvi de Sentit !

 

Vivim en plena crisis, vivim canvis profunds arreu del món. Vivim canvis socials, tecnològics, demogràfics, productius i també vivim canvis als nostres valors. En definitiva vivim uns canvis de tota mena que són les causes, però també les conseqüències de la profunda crisi econòmica i financera actual. Aquest canvis generen reptes per Catalunya i a les nostres vides, Ara cal buscar eines per transformar els canvis en oportunitats.

És vital i necessari estar oberts als canvis per poder posar les condicions adequades per fer sorgir el talent i aplanar el camí als emprenedors. S'ha de desenvolupar una economia diversificada i que s'allunyi de les especulacions, el crak del 29, la crisi de les .com o l'esclat de la bombolla immobiliària actual ens han demostrat que el diner fàcil et porta, tard o d'hora a crisis profundes. Es per tot això que, Ara...Canvi de Sentit.

Una formula per aconseguir aquest Canvi de Sentit no existeix. Així doncs com hi podem arribar? Amb el seu permís i tot i que lleugerament modificades voldria donar a conèixer els 7 consells que Eugènia Bieto donava ahir al diari ARA. Crec fermament que aquests consells es poden aplicar a qualsevol àmbit de la vida: Política, Economia, però també a la vida mateixa.

1.Convenciment. Estar molt convençut del que fas, tenir un projecte(vida, negoci, política, etc.) ben definit al cap i saber què s'aporta de diferent.

2.Flexibilitat. S'ha de ser capaç d'escoltar els que t'envolten i ser flexible per respondre a les seves demandes i necessitats.

3.Equip. És fonamental tenir un equip que es cregui el projecte que es vol tirar endavant, que entengui molt bé el que es vol fer i que es comprometi.

4.Valors. S'ha de crear una cultura. Els valors són un element que dóna identitat al projecte i crea cohesió. A més els valors són els que atrau el talent al projecte.

5. Lideratge. Les coses funcionen en equip, però sempre hi ha un líder que inspira i que assenyala el camí.

6.Organització. Tenir molt clares les funcions de cada un dels membres del projecte. Quan arribi el moment de créixer, serà molt més fàcil fer-ho.

7.Optimisme. Ser positius i ser conscients que la sort també hi te un paper, perquè no estem en un món cartesià. Tanmateix, la sort l'has d'anar a buscar.

Poden semblar obvietats però crec que si es segueixen aquests set consells i el projecte a desenvolupar no és massa surrealista són la base per aconseguir l'èxit. Tot i que no podem oblidar que dels errors també se’n pot treure rendiment i que una de les meves màximes és : la persona que mai comet errors és molt probable que no faci mai res, es per això que afirmo ara més que mai Canvi de Sentit.