Cansat, impotent, espantat i violent !

Avui porto treballant de les 4,30h del matí he fet Sabadell-Barcelona-Guadalajara-Sigüenza. Entre altres moltes coses he recorregut mitja península ibèrica; he escrit una convocatòria de premsa, he desmuntat una exposició; he fet 80 km en camió, he actualitzat les xarxes socials de la feina i he començat a muntar la exposició per inaugurar-la demà a la tarda.

Arribo a l’hotel són les 22.00h i miro el twitter. Veig que hi ha enrenou altre cop amb Wert, vaig directe a la pàgina web de l’Ara, fliplo: El català passa a ser quarta llengua a l'escola i s'avança cap al 50%-50% amb el castellà com a llengua vehicular !!!

Ostia santa ! tot plegat em fa enfadar, enutjar, empipar, molestar, emprenyar, enfurismar, indignar. Em sento impotent, davant un fet així em torno violent... com pot ser que ens estimin tant poc? Com volen que seguim a Espanya si ens mal tracten d’aquesta manera? És injust, injustificat, arbitrari, tendenciós, inequitable, abusiu, immerescut, inic i totalment parcial.

Tot plegat em fa espantar, aterrir, esborronar, esporuguir, esfereir, esparverar, astorar, escruixir, esverar, espaordir, embasardir, esglaiar, esgarrifar, horroritzar, estamordir, espaventar...em pregunto què haurem d’aguantar més ?

Estic cansat abaltit, exhaust, anihilat, atuït, abatut, capolat cruixit, desfet, esgotat, defallit, esbalaït, esllomat, exhaurit, esquena-romput, macilent, ullerat, extenuat, anorreat, rendit, malmès i rebentat: Vull marxar d’Espanya ! !

Mil tuits…i un perdó !

Ara fa un any em vaig donar d’alta al Twitter, una xarxa social que ha revolucionat la forma de comunicar-se.

La veritat que vaig estar mig any pràcticament inactiu, no hi veia molt clara una utilitat. Fins que va caure a les meves mans el llibre de @fgrau Twiter en una semana (#TW1semana). Un llibre que m’ha permès iniciar-me en aquesta xarxa social i entendre la seva essència. Gràcies als seus consells i les nocions bàsiques que es descriuen en aquesta guia, he sabut “treure suc” d’aquesta nova eina de comunicació i aquest diumenge vaig fer el tuit número 1000.

Divendres vaig quedar amb dos amigues a qui feia mil anys que no ens veiem, gràcies al Twitter ens varem tornar a retrobar L’Olga Serradell i la Gemma Bonsoms les dues de Llançà amb qui vaig estudiar l’EGB , varem parlar sobre mil i una cosa(amics, estudis, parelles, feina, crisi, política, etc.) entre elles  del mateix Twitter i de la gran utilitat que en pots treure a nivell personal però també a nivell laboral i professional. L’Olga que és molt assenyada em va dir que em seguia la meva activitat política i laboral gràcies a les xarxes socials però que hi havia hagut una acció meva que no li havia agradat:

He adaptat i intento seguir els consells d’En Francesc Grau(@fgrau) però aquest passat dijous una noticia sobre les declaracions d’ Esperança Aguirre em va fer perdre els nervis i amb un impuls vaig agafar el seu Twitter i la vaig insultar. L’Olga em va recriminar aquesta acció i em va fer notar que l’insult no porta enlloc i significa rebaixar-me al seu nivell. Després de reflexionar-hi crec que té tota la raó i que cal combatre aquestes declaracions amb arguments i bones paraules, en definitiva com va fer Pep Guardiola amb Mou...per tant demano perdó públicament a l’Esperança Aguirre pel meu insult del passat dijous, sento molt haver-me posat al seu nivell.

Qui s’ha endut el meu formatge?

Era una vegada dos ratolins i dos homenets que vivien en un laberint. Aquets quatre personatges depenien del formatge per alimentar-se i ser feliços. Com que havien trobat una habitació repleta de formatge, varen viure durant un temps molt contents. Però un bon dia el formatge va desaparèixer...

Aquest relat simple i enginyós ens ensenya que tot canvia, i que formules que varen servir en el seu moment poden quedar obsoletes. El formatge del relat representa qualsevol cosa que volem assolir -felicitat, treball, diners, l’amor- i el laberint és el món real, amb zones desconegudes i perilloses, carrerons sense sortida,,,y habitacions plenes de formatge.

Inspecciona amb freqüència el formatge per saber el moment que comença a disminuir

En una situació com la que vivim avui en dia no podem actuar com en Hem que es nega i es resisteix al canvi ja que té por a dirigir-se a alguna cosa pitjor, cal adaptar-se i cal comprendre que el canvi pot portar-te a alguna cosa millor. Les velles conviccions no et porten cap a un  “nou formatge” que faries si no tinguessis por?

Spenscer Johnson, M.D Qui s’ha endut el meu formatge? ed.Empresa XXI

Puntual !

Jo sóc puntual,,,extremadament puntual ! ¡ m’entres escric això espero la Marta xxxxx del Museu d’Arqueologia de Catalunya, haviem quedat a les 13.00h, són les 13.14h i encara no ha donat senyals de vida, no marxo per educació ( i perquè necessito una col.laboració de la institució).

Costa molt ser puntual? Qui no té algun amic mancat totalment d’aquesta qualitat? És una cosa que es porta als gens o s’apren al llarg dels anys? Ens els casos extrems de total impuntualitat com s’ha d’actuar(ja són les 13.19h) donar-ho com a casos perduts o desaparèixer sense donar cap explicació ? la puntualitat un bé escas i la majoria de vegades poc valorat ¡!

A les 13.34 apareix ! que s'esperi un moment, haig de penjar el Naps !