731 dies

(Dilluns 11 de febrer 2013) Avui és d’aquells dies especialment difícil escriure el DimartsNaps, no és que tingui coses a dir, que en tinc i moltes, però avui fa 730 dies que comparteixo la meva vida amb la NurSolé. Just fa 360 dies varem iniciar la nostra historia conjunta, han estat 730 dies d’alegries, de tristeses, de nervis, de treball, d’esforç, de lluita... però sobretot de compartir i de comprensió mútua.

Fa 730 dies ens trobarem a Figueres era divendres i teníem tot el cap de setmana per endavant. Després d’aquell primer en vingué un altre, un altre i un altre... fins que el destí em va portar a treballar a Barcelona i viure a Sabadell.  Amb la Nuria he compartit bons  i mals moments al llarg dels dos últims anys de la meva vida...

 

(Dimarts 12 de febrer 2012) Avui sóc a Girona a l’exposició que coordino, han acabat les visites de les escoles i ha entrat per la porta el doctor Pompeu Pasqual, metge jubilat de Llagostera, en Sebastià de la casa de cultura m’ha demanat si li podia fer una mica d’explicació. Al acabar el doctor m’ha mira’t i m’ha dit: Tu noi ets feliç, es veu ! He quedat parat,,, 731 dies després sóc tant o més feliç que el primer dia que varem estar junts.

Silenci

Fet de no parlar, de callar. Guardar silenci. silenci administratiu: Absència de resolució per part d’una autoritat administrativa, respecte a una sol·licitud o a un recurs, que pot tenir efectes positius o negatius d’acord amb la normativa jurídica que en reguli el procediment.  El que és el mateix Silenci, callament, mutisme, mudesa, emmudiment, callar, no obrir boca, no badar boca,emmudir, no obrir els llavis, no dir piu.

Una imatge de silenci per vosaltres ?

Gilipolles !

El passat dissabte a la secció molèstiaapart del diari Ara,  el periodista Quim Morales va escriure:

El gilipollisme és una alteració de conducta cada cop més transversal que es presenta en diverses variants. Hi ha el gilipolles integral, l’il·lustrat, l’encantador, el justificat, l’injustificable… Ara bé, totes aquestes mutacions tenen un denominador comú:el gilipolles no sap mai que ho és. Encara que així constés al seu llibre de família, un gilipolles no se’n sentiria pas. S’ha investigat poc aquest trastorn que hem d’acotar dins del triangle format per l’estupidesa, l’arrogància i la inconsciència. Tampoc no hi ha prevista cap marató solidaria per trobar-ne la cura. De fet, qui donaria diners a un gilipolles? Només un altre que encara ho fos més.

L'article anava acompanyada d'una il.lustració del Gran Juanjo Sáez

Tot els indicis apunten que ser gilipolles és un mal congènit. Els pocs casos de persones adultes que han desenvolupat gilipollisme són deguts a fets traumàtics com descobrir que s’és millor que altres en alguna faceta personal o professional. Així, doncs, no cal que ens preocupem excessivament per tornar-nos gilipolles, poder ja ho som i no ens hem adonat? J

Qui no ha dit la frase: aquest tiu és gilipolles! Segur que tots en coneixeu algun, no ? malauradament dia a dia els hem de conviure amb els gilipolles i d’altres persones, mal educades, impertinents, etc! Hem de ser pacients i pensar que és feliç aquell que ha superat  el seu ego.

Que passeu tots i totes unes bones festes ! !