Era una vegada dos ratolins i dos homenets que vivien en un laberint. Aquets quatre personatges depenien del formatge per alimentar-se i ser feliços. Com que havien trobat una habitació repleta de formatge, varen viure durant un temps molt contents. Però un bon dia el formatge va desaparèixer...
Aquest relat simple i enginyós ens ensenya que tot canvia, i que formules que varen servir en el seu moment poden quedar obsoletes. El formatge del relat representa qualsevol cosa que volem assolir -felicitat, treball, diners, l’amor- i el laberint és el món real, amb zones desconegudes i perilloses, carrerons sense sortida,,,y habitacions plenes de formatge.
![]() |
Inspecciona amb freqüència el formatge per saber el moment que comença a disminuir |
En una situació com la que vivim avui en dia no podem actuar com en Hem que es nega i es resisteix al canvi ja que té por a dirigir-se a alguna cosa pitjor, cal adaptar-se i cal comprendre que el canvi pot portar-te a alguna cosa millor. Les velles conviccions no et porten cap a un “nou formatge” que faries si no tinguessis por?
Spenscer Johnson, M.D Qui s’ha endut el meu formatge? ed.Empresa XXI
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada