DIGUEM NO

L'exposició sobre Raimon es presenta demà dimecres a l´espai Anella de l´Arts Santa Mònica amb motiu del 50è aniversari de la seva primera actuació a Barcelona, amb la intenció de donar al cantautor Valencià una dimensió més internacional i apropar-lo a les noves generacions.

Casualitats de la vida avui he descobert que al Port de la Selva hi ha una empresa de nom Diguem No, una empresa que ha sabut reorientar-se i deixar el món de la contrucció per dedicar-se a l'explotació vinícola. D'aqui voldria felicitar als seus impulsors, per impulsar l'economia sostenible. Diguem no a l'economia especulativa i insostenible de la construcció i diguem no a la por de ser llei per a tots !

Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
—que sols fa sang—
ser llei del món.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.

Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

No,
diguem no.
Nosaltres no som d'eixe món.

Economia Creativa, motor de creixement

El passat dimarts varem aprovar al Ple del Consell comarcal de l’Alt Empordà una moció relativa al finançament de les obres de rehabilitació de l’antic Ajuntament de Portbou per destinar-lo a l'Espai Memorial Walter Benjamin. Una de les raons de pes per tirar endavant aquesta moció ve de la mà de Joana Ortega, que va declarar que:  El centre Walter Benjamin de Portbou és un exemple d’inversió per desenvolupar una determinada economia creativa.  

Com apuntava la moció presentada aquest nou espai a Portbou: A banda del seu interès nacional i internacional, l’Espai Memorial Walter Benjamin ha de convertir-se, indubtablement, en una icona pel municipi de Portbou, un equipament destinat a revitalitzar l’activitat social, cultural i econòmica de la comarca i a garantir un número notable de visitants més enllà de la temporada estrictament estiuenca.

l’Espai Memorial Walter Benjamin és una acció per el futur. Per aquell que sigui incrèdul voldria posar un exemple present:  Fa dues setmanes El Port de la Selva,  varem viure el Sonar Kids Music, un cas d’èxit d’economia creativa. Segons l’organització pel festival varen passar unes 5.000 persones fet que va suposar uns ingressos d’almenys 200.000€ pel Port de la Selva; de retruc se’n varen beneficiar també La Selva de Mar, Cadaqués, Llançà i tota la comarca ja que el festival  va ser noticia a les xarxes socials i als mitjans de comunicació.  

Agafar el toro per les banyes

Fa unes setmanes criticava que l’actual govern de la generalitat que no sembla tenir un model clar de desenvolupament econòmic. Poc després Jordi Martí company i alcalde de Sant Pere Pescador m’escrivia unes línies sobre la gestió d’un poble en èpoques de crisi, Martí deia: “…Ara bé, una bona acció de govern municipal no va lligada únicament a realitzar una gestió economicofinancera excel·lent sinó a tenir un projecte de poble o ciutat creïble, clar i saber-lo transmetre i comunicar bé als teus conciutadans”.

Poder és hora que ens deixem de romanços i agafem el toro per les banyes, lo fet ja està fet ! És hora de deixar de només buscar culpables i és hora de començar a proposar ! Una amiga fa poc va actualitzar el seu estat al Facebook:  Criticar és de franc... Et felicito fill/a! i jo diria més i lamentar-se també és de franc !

Jo fa temps que critico, només recordar que porto cinc anys com a cap de la oposició del Port de la Selva, però a l’hora intento aportar solucions i aplaudeixo i felicito les bones actuacions. Actualment crec que hi ha la tendència per part dels nostres dirigents a queixar-se i a prendre mesures a curt termini, en clau electoralista i de partit.

Cal emprendre mesures ja ! mesures valentes, pensant a mig i llarg termini, mesures que ens permetin construir una Catalunya prospera, socialment justa i sostenible amb el medi ambient i per suposat sense passar per Madrid, el primer pas la Independència.

Qué volen aquesta gent ?

Molt #bondia i millor setmana ! Podríem invertir en educació i en noves tecnologies i no en casinos?

Dilluns començava el dia amb aquest tuit. El diumenge varem rebre la noticia que el Sr. Recoder va anar a llepar el cul al Sr. Sheldon Adelson, per demanar l’Eurovegas  a Barcelona, sort que la reunió no va anar gaire bé. També varem saber que a Madrid, que també havien demanat hora per parlar amb ell, varen cedir a les peticions del Sr Sheldon Adelson. En definitiva, llepen millor el cul a Madrid que a Barcelona.

Per l’altra costat Artur Mas ha assenyalat el model Massachusetts com a referent en el qual Catalunya s’ha d’Emmirallar, segons el president de Catalunya fixa aquest estat americà com a model per sortir de la crisi.

La clau del model de Massachusetts és ser punter en l’educació superior; és el triangle entre ciència, innovació i aplicació a l’economia, molt lluny del model de l’Eurovegas, no?

A convergència un dia són independentistes l’altra pacten amb el PP, un dia clamen al cel el model Massachusetts i l’altra l’Eurovegas. Si us plau ens poden dir que volen aquesta gent per Catalunya?

Culpables !

El diumenge vaig veure el programa 30 minuts, “la Festa del cel” (el programa analitza la situació de sis aeroports: Alguaire, Osca, Albacete, Ciudad Real, Castelló i Múrcia), vaig quedar parat!! En definitiva que vaig flipar, ja havia vist el programa de Jordi Évole, Salvados –Cuando éramos ricos– per llogar-hi cadires.

Ahir en Pau Canaleta (@paucanaleta) feia el següent Twitt: “M'agradaria q algun govern reconegués q en temps de bonança, no s'ha fet tot be. En comptes de culpar de tot als altres. Tothom ho agrairia”. i jo dic: quina raó que té!, perquè em pregunto: com pot ser que després de la millor situació econòmica de la historia recent: ajuntaments, consells comarcals, govern de generalitat, etc. hagin sortit amb un endeutament brutal? Moià, Figueres, el mateix Port de la Selva tenen un deute enorme.
Potser és hora que el polítics assumeixin responsabilitats, reconeguin els errors i es dediquin en cos i ànima a intentar solucionar la situació en què ens han conduit. Altrament hi ha la solució: Islàndia, on hi ha hagut una revolució pacífica que ha portat als tribunals el responsables polítics que la varen portar a la bancarrota.