(...)els dos mamuts de la política catalana continuen sense afrontar les seves contradiccions i ajornen el que comença a ser inajornable, perquè els reptes que té el país demanen eines de representació que sintonitzin amb els nous debats i els nous corrents de fons de la ciutadania. Potser quan s’hi posin serà tard. Potser ni tan sols serà important pel país .
Així de clar i contundent era Toni Soler a la contra del diari Ara de diumenge respecte a les postures d’Artur Mas i Duran i Lleida: El primer que continua evocant horitzons i viatges a ítaques i el segon que de forma covarda i menys preable córrer cap a Madrid amb els pantalons avall i un pot de vaselina a la mà demanant al govern del PP que presenti una proposta de millora de finançament autonòmic.
Oriol Junqueras dimarts passat a la Cate de Figueres ja ho deia, el procés serà per assolir la independència serà difícil i n’hi hauran que tindran por abans de que els espantin – eh, sr Mas ? – i d’altres que es vendran abans que els vulguin comprar – eh, sr Duran? –.
Sr Duran i Lleida i Sr Artur Mas, sembla ser que vostès ja han tirat la tovallola,,, els hi demano si us plau que un cop a la vida siguin valents i que si no es veuen capaços d’estar l’alçada dimiteixin, dimiteixin si us plau, ho facin abans no ens traeixin per enèsima vegada: Si us plau donin pas aquelles persones del seu partit que sí que estan disposades arribar fins al final.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada