Fa uns dies que estic neguitós pel comportament d’un vell amic. Actua i diu coses que em preocupen i m’inquieten, no sabia què li passava fins que vaig llegir el principi 57 del llibre “Pensa, és gratis” de Joaquín Lorente.
El principi diu així: Un fre sempre detura. I de la mateixa manera que en qualsevol organització humana, hi ha “caps endevant” hi ha també “caps fre”.
Un “cap fre” és un ens orgànic absurd, obscè i paralitzant, dominant per la convicció –generalment defensiva– que la possibilitat d’analitzar, pensar i proposar ha d’estar limitada a les persones que manen. És tan curt de gambals que és incapaç d’assolir el degradant nivel de vampir de neurones alienes.
Els seus mòbils sempre neixen de la pròpia inseguretat, que molt sovint és la punta de l’iceberg de la por de deixar al descobert les seves insuficiències. S’estima la seva butaca i el seu galó per sobre de tot, i sent un pànic endèmic per la possibilitat de ser superat pels seus subordinats, en lloc d’entendre que el millor cap és aquell que sap reunir un gran equip de cervells i estimular-los al màxim.
M’ajudeu a ajudar-lo ?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada