Jesucrist va arriscar-se i va morir. Cristòfor Colom pretenia arriar a la Índia i va descobrir Amèrica i Alexander Fleming va descobrir la penicil·lina gràcies a un experiment fallit. Per sobreviure en el món actual necessitem innovar. La innovació passa per preguntar-se que passaria si…? una i altra vegada. Per innovar és necessari experimentar i aquets experiments comporten un risc, podem tenir èxit o fracassar. Així doncs és necessari que un entorn innovador toleri molt bé els fracassos. Acceptar els errors ens torna més forts, en entorns com Silicon Valley els errors no són una taca negre al currículum són l’avantsala de l’èxit.
En el s.XX l’èxit de Mahatma Gandhi a la India , l’èxit del Model T de Henry Ford, l’èxit de les fotografies de Man Ray, l’èxit de l’àlbum Sargent Pepper’s dels Beatles o l’èxit del Walkman de Sony, d’Akito Morita es deu la capacitat de combinar la tecnologia, les institucions i els valors de forma poc habitual. Tots aquests són exemples d’èxit en els camps més diversos i tots ells tenen un comú denominador: Varen arriscar-se sorprengueren a tothom i fins i tot segurament també a ells mateixos.
Al llarg de la història trobem molts exemples de personatges que han arriscat la seva vida per crear alguna cosa nova i diferent. A l’antiguitat el mateix Jesucrist va ser un gran innovador que va arriscar i va morir pel fet se ser-ho; Nelson Mandela va arriscar-se i casi perd la vida; Alfred Nobel va arriscar-se i va morir a la soledat o el mateix Van Gogh va arriscar-se realitzant i una nova pintura i va ser ridiculitzat. A més a més, no podem oblidar els centenars d’ “herois” que al llarg de la història s’han arriscat però no varen aconseguir el reconeixement.
A tots ells els hem d’aplaudir i donar les gràcies, perquè el fracàs és el motor del progrés humà. De no ser de tots aquests “bojos” que intenten lo impossible, una i mil vegades, seguiríem visquen en coves. Els tradicionalistes no han d’oblidar que la única forma de no equivocar-se és no intentar res. I de fet, hem d’intentar coses, sense error no hi ha desenvolupament. El filòsof Ludwig Wittgensteinb comentava que si la gent no fes mai tonteries, no faríem res Intel·ligent.
Hem de canviar de manera de pensar cal respectar i valorar a tots aquells que s’arrisquen per canviar les coses, per innovar, per treure nous productes i solucions als problemes actuals. És un fet que aprenem més quant ens equivoquem que quant encertem. Em quedo amb les paraules del fundador de la London Business School , Charles Handy: “la major part de les coses que se, no les vaig aprendre de forma normal, sinó accidental, arrel d’equivocacions. Vaig aprendre de les petites catàstrofes”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada