Jo ho se tot?

Avui he acabat el llibre Tu pots  del publicista J. Llorente, un llibre que si el principi és bo el final és boníssim. Un llibre altament recomenable i molt adient per a tothom. Al principi 122 he llegit un fragment que m’ha impactat molt: “jo ho se tot, és el lema dels malaltissos psiquicorígids, uns fatxendes amb cervell de formigó, uns aprenents de feixista que es pensen que fer-los preguntes és ofendre’ls, a l’hora que s’autoconvencen que ells, i només ells, tenen raó en tot. Al capdavall, sempre acaben desfasats, menyspreats i sols”

Segueix Llorente dient que de la mateixa manera que fem revisions periòdiques de la salut hauriem de fer-ho amb les nostres idees i realitats ens aconsella: “de tant en tant, cal aïllar-se de la quotidianitat grisa i de la bullícia del confeti, i trovar-se a un mateix des del dubte constructiu per fer-se la gran pregunta el que és…podría ser millor?

Personalment penso que si, que tot el que està establer pot millorar. La famosa frase “això està be com està” és un greu error; pel que fa temes menors poder aporta pau, però pel que fa temes majors et pot portar al conformisme. Al meu entendres és bo fer un doble exercici  desconfiar totalment dels que sempre tenen la raó i a la vegada revisar les nostres creences.