Grans moments

Si totes les setmanes fossin com aquesta crec que em moriria abans dels 40: Vaig passar de cala Prona, a participar a la manifestació més important de la història de Catalunya, per acabar amb el dia més feliç de la meva vida, el casament amb la Nur.

Cala Prona: És tradició de cada any que els nois del Port de la Selva anem a passar uns dies aquest paratge, allà homes i només homes: Pesquem, parlem, mengem i fem el mandra entre copa de vi, partida de botifarra i bany matinal. Ara ja fa 17 que ho faig i la veritat que són uns dies especials, on el temps es para i tot es relativitza, una desconnexió TOTAL, no hi ha ni cobertura de mòbil ni 3G ! !

Aquest any fins i tot va fer bon temps

#11s2012, La manifestació per la Independència. Dimarts passat varem fer un pas de gegant per emancipar-nos com a país. Segurament passarà a la història com el dia clau que va donar ànims, energia  i sobretot legitimitat als nostres dirigents per conduir-nos a la llibertat. Em quedo amb les paraules de X. Sala i Martín: a partir d’ara la nostra reacció davant els insults i les campanyes de la por ha de ser la serenor, la generositat i la fermesa.

Amb la Nur Solé, al parc de Ciutadella agafant forces per la manifestació i somiant com serà la Catalunya independent

Dissabte 15 de setembre de 2012, que dir de dissabte, em vaig casar i ho vaig poder compartir amb aquells que estimo més.  Va ser especial, excepcional, magnífic , esplèndid, excel·lent, superb, esplendorós i gloriós. Em podria quedar amb moltes moments i paraules per triar-ne unes les agafo les paraules del germà de la Núria va dir a la cerimònia: “...sabreu que mirant-li els ulls la transparència de la seva mirada diu el què pensa abans de dir-ho. Ella és amb qui puc confiar, és qui sempre hem dirà la veritat, és amb qui puc assegurar que sempre serà al meu costat i qui sempre m’ajudarà quant ho necessito.”

Fins i tot la Tramontana va parar :-)

 

Núria has estat al meu costat en tots i cada un d’aquests moments a Cala Prona en ment; el dimarts al costat meu reivindicant la llibertat de la nostra nació i el dissabte fent-me l’home més feliç del món és per això que t’estimo, t’estimo perquè em fas riure quan estic trist, perquè fas que les coses semblin més senzilles, perquè m’obres la llum quan només veig foscor, perquè ens fem entendre sense paraules.