De camí a la independència de Catalunya

En un primer moment serà un gran sacrifici, però hem de tenir la il·lusió de lluitar en valentia i unitat per aconseguir la independència  de Catalunya. O ara o mai, Catalunya es troba immersa en un procés que pot desembocar en un gir històric per la nostra nació:  la llibertat i la Independència de Catalunya.

Aquest estiu parlava amb un dels pares de la constitució i entre altres coses  em va dir que la independència de Catalunya requereix un gran sacrifici: “ l’endemà de ser independents no vendrem ni una poma a Espanya, a més a més el jubilats abans no s’estabilitzi la situació estaran alguns mesos sense    rebre la pensió i els funcionaris sense cobrar” em va dir. Totalment d’acord amb ell, no hi ha cap procés d’emancipació nacional que no sigui traumàtic i sigui un camí de roses. Cal ser realista no serà un procés fàcil, tot el contrari serà un procés traumàtic, difícil, problemàtic, delicat i dur on requerirà un gran sacrifici per part nostre, però el aquest sacrifici ens portarà la millor de les recompenses per un poble: la llibertat  i la Independència.

No hi hagut cap procés d’emancipació nacional que vingui donat sense una lluita, cal lluitar – pacíficament i sense violència – i ara més que mai, que amb l’excusa de la crisi els nostres drets socials i nacionals es veuen trepitjats sistemàticament. Cal lluitar, pugnar i barallar-se per allò que ens pertoca. Ha de ser una lluita a tots el nivells, social, industrial,acadèmic, cultural, econòmic... Una lluita que ens ha de portar a la llibertat i a la Independència.

 

No és valent qui no té por, sinó el que té voluntat de vèncer-la, davant l’adversitat hem de ser valents la recompensa que ens espera és molt gran i segurament la millor per a un poble, la llibertat. Per tant demano a tota aquella gent que té por, que no s’atreveix, que peca de prudència; a la gent  que un canvi li provoca inestabilitat,  inquietud i mal estar; a tota aquella gent que desencantada, i apàtica que fins ara no s’ha mullat per comoditat personal a tots ells els hi demano que aquest proper 11 de setembre vagin a Barcelona i cridin ben fort : Llibertat i Independència !

Unitat, la unitat és la Qualitat d'allò que és un, que constitueix un tot no divisible en parts, hi hem de ser tots, tots...  i hem d’estar units, els motius que ens empenyen a fer un pas així són bàsics per el futur de la nostra societat; només amb la independència de Catalunya podrem a aconseguir la llibertat social i econòmica que ens farà esser un país lliure i pròsper. Unió política de dretes, esquerres i centre, la unió  d'un poble en un sol objectiu, amb la voluntat i consciència de tots els ciutadans podem estar units i concordes, així nomes tots junts, tots a la una sense retrets, sense males cares tots plegats hem de d’estar units per aconseguir la llibertat i la Independència !

Alegria, entusiasme, que hom experimenta amb l'esperança o la realització d'alguna cosa agradable, així defineix l’enciclopèdia catalana il·lusió, i així s’ha d’afrontar a questa lluita per la llibertat, un esforç i un sacrifici que ens portarà a la llibertat, a poder cridar ben fort: Ara sí, ara som lliures i podem decidir.
És per això que tant o més important que la resta hem de tenir il·lusió, només amb l’esperança i la il.lusió podrem aconseguir la fita històrica més important que pot aconseguir un poble, la llibertat i la independència.

El 12 de setembre de 2012 no serem independents però en aquest sentit estic d’acord amb  Ramon Carner, president del CCN que va declarar: “un cop fet aquest gran acte de la ciutadania serà el govern qui, l’endemà, haurà de gestionar, en clau política, la força que li atorgarem al carrer”. I l’únic camí possible és la independència ! La il·lusió per aconseguir la llibertat ens haurà donat la suficient valentia per lluitar i sacrificar-nos tots units per aconseguir la llibertat i la independència del poble català.