Mil tuits…i un perdó !

Ara fa un any em vaig donar d’alta al Twitter, una xarxa social que ha revolucionat la forma de comunicar-se.

La veritat que vaig estar mig any pràcticament inactiu, no hi veia molt clara una utilitat. Fins que va caure a les meves mans el llibre de @fgrau Twiter en una semana (#TW1semana). Un llibre que m’ha permès iniciar-me en aquesta xarxa social i entendre la seva essència. Gràcies als seus consells i les nocions bàsiques que es descriuen en aquesta guia, he sabut “treure suc” d’aquesta nova eina de comunicació i aquest diumenge vaig fer el tuit número 1000.

Divendres vaig quedar amb dos amigues a qui feia mil anys que no ens veiem, gràcies al Twitter ens varem tornar a retrobar L’Olga Serradell i la Gemma Bonsoms les dues de Llançà amb qui vaig estudiar l’EGB , varem parlar sobre mil i una cosa(amics, estudis, parelles, feina, crisi, política, etc.) entre elles  del mateix Twitter i de la gran utilitat que en pots treure a nivell personal però també a nivell laboral i professional. L’Olga que és molt assenyada em va dir que em seguia la meva activitat política i laboral gràcies a les xarxes socials però que hi havia hagut una acció meva que no li havia agradat:

He adaptat i intento seguir els consells d’En Francesc Grau(@fgrau) però aquest passat dijous una noticia sobre les declaracions d’ Esperança Aguirre em va fer perdre els nervis i amb un impuls vaig agafar el seu Twitter i la vaig insultar. L’Olga em va recriminar aquesta acció i em va fer notar que l’insult no porta enlloc i significa rebaixar-me al seu nivell. Després de reflexionar-hi crec que té tota la raó i que cal combatre aquestes declaracions amb arguments i bones paraules, en definitiva com va fer Pep Guardiola amb Mou...per tant demano perdó públicament a l’Esperança Aguirre pel meu insult del passat dijous, sento molt haver-me posat al seu nivell.